Un llibre reivindica el paper de la dona pallaresa del segle XIX

L’escriptora pallaresa Margarida Codina ha donat a conèixer la segona novel·la, Dones de ferro, publicada per l’editorial Efadós en el marc de la col·lecció El Fil de la Història i basada en fets reals que van tenir lloc al seu Sorre natal (Serrós al llibre). L’obra descriu l’enfrontament entre dos dones pel destí de casa Castell de Sorre –a Sort– en plena vall d’Àssua del segle XIX, un període històric convuls a causa dels canvis socials produïts per a la introducció de noves tecnologies al món rural i la desamortització de Madoz (1854-1856).

Durant la presentació de Dones de ferro de dissabte passat a l’ajuntament de Sort, l’autora va llegir fragments de la novel·la i va explicar alguns detalls sobre els personatges principals i els successos que succeeixen en la història.

Així mateix, el públic assistent, més de quaranta persones, es va interessar pel paper de les bruixes a la trama, per les dificultats que planteja la utilització del pallarès en l’escriptura (vegeu el desglossament) o per com l’imaginari col·lectiu de la vall d’Àssua, des d’una òptica literària, està dominat per personatges femenins forts com Conxa, protagonista de Pedra de tartera (Maria Barbal, 1985). Sobre aquesta qüestió, Codina va aprofitar per posar en relleu un dels objectius principals de la novel·la: donar veu a unes dones que han estat desvalgudes per la llei i oblidades per la història malgrat tenir un paper rellevant, amb personatges que, com el ferro en la forja, agafen forma adaptant-se al seu entorn i circumstàncies.

El dialecte de l’històric territori lleidatà, present als diàlegs

Una de les singularitats de Dones de ferro és la utilització del dialecte pallarès a les seues pàgines per donar credibilitat a la història i alhora caracteritzar els escenaris i els personatges. Tanmateix, conscient que aquest fet podia dificultar una lectura àgil per a aquells no familiaritzats amb el Pallars, Codina va apostar per utilitzar aquesta variant del català –diferent així mateix entre les mateixes valls i pobles de la zona– només en els diàlegs.