L'informe jurídic del Govern sosté que el jutjat de Barbastre contravé les competències de patrimoni de la Generalitat

El Govern ha analitzat el conflicte sobre el patrimoni artístic de la Franja i ha conclòs que el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Barbastre "ha d’inhibir-se" en relació amb la reclamació judicial de traslladar a les parròquies aragoneses 111 obres d’art del Museu de Lleida, perquè aquesta decisió "contravé les competències" que en matèria de patrimoni cultural català té atribuïdes, amb caràcter exclusiu, la Generalitat de Catalunya. Així s’indica en l'informe jurídic analitzat al Consell Executiu celebrat aquest dimecres i que forma part del recurs presentat i acceptat a tràmit contra la sentència que al desembre n'ordenava la devolució "immediata". El jutjat número 1 de Barbastre va notificar el 8 de gener a les parts que admet a tràmit el conflicte jurisdiccional plantejat per la Generalitat i, per tant, les 111 obres d'art de la Franja que reclamen les parròquies de la diòcesi de Barbastre-Montsó no es mouran, de moment, del Museu de Lleida, tal i com va avançar SEGRE.

El jutjat de Barbastre va dictar el 10 de desembre una sentència que demana el lliurament immediat a les parròquies aragoneses de 111 béns procedents de la Franja que es troben al Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.

El 18 de desembre de 2019, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, en nom del Govern, va presentar escrit de requeriment d'inhibició davant del jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Barbastre. El 7 de gener, el jutjat de Barbastre va admetre a tràmit l'escrit, de manera que ha quedat en suspens l'execució de la sentència que obliga al lliurament de les obres del Museu de Lleida a les parròquies aragoneses. La decisió final quedarà a mans de la sala especial de conflictes del Tribunal Suprem espanyol.

El Govern considera que la sentència del jutjat de Barbastre "incideix directament" sobre les competències de la Generalitat i contravé el règim jurídic a què estan subjectes els béns, règim que està establert, amb caràcter general, en la Llei del patrimoni cultural català i, de manera específica, en la Resolució de la consellera de Cultura de 5 d'abril de 2006, confirmada per dues sentències fermes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

L'informe del Govern veu una "intromissió" del jutjat de Barbastre perquè la sentència no respecta la normativa catalana del patrimoni cultural, ni les condicions de la 'Resolució Mieras', confirmada per dues sentències del TSJC, declarades fermes el 2008 i el 2009.

La Generalitat té l'obligació, per llei, de protegir el patrimoni català, fet que inclou la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels béns, sense perjudici de la competència estatal per a la defensa dels béns integrants d'aquest patrimoni contra l'exportació i l'espoliació.

Els 111 béns que Aragó reclama formen part d’una col·lecció catalogada, subjecta al règim jurídic establert per la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, sent indiferent qui n’ostenti la seva titularitat. Així, "no és possible" disgregar la col·lecció per part dels seus propietaris sense autorització del Departament de Cultura.

La sentència dictada pel Jutjat de Barbastre autoritza, "sense ser competent per a això", la disgregació d'una col·lecció inclosa al Catàleg del Patrimoni Cultural Català. No correspon al Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Barbastre, integrant de la jurisdicció civil, decidir sobre la disgregació d'una col·lecció inclosa al Catàleg del Patrimoni Cultural Català i consegüent sortida de part dels béns que la integren del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal sense el concurs de l'Administració publica i, sobretot, de la Jurisdicció contenciosa administrativa, que és la competent per revisar la legalitat dels actes de l'Administració i, en definitiva, de les condicions administratives de l'esmentada disgregació i posterior sortida.

Antecedents

Els béns procedents de les parròquies van ser entregats espontàniament al Bisbat, alguns pels mateixos mossens i altres per persones que els tenien en el seu poder per ser incorporats al Museu. La majoria estaven sense ús, arraconats en magatzems i van ser entregats al Museu entre 1897 i 1917. La col·lecció va ser constituïda pel bisbe Josep Messeguer, fundador l’any 1893 del Museu Diocesà de Lleida, amb el doble objectiu de protegir el patrimoni artístic de la Diòcesi i, alhora, crear una eina docent en el Seminari Conciliar per tal d’educar els futurs rectors.

L’acció del bisbe Messeguer va possibilitar que peces de gran valor artístic i cultural no fossin venudes, en una època que va veure créixer un mercat de l’art medieval a Europa i l’Amèrica del Nord. L’any 1995, les parròquies de la diòcesi de Lleida situades a la Comunitat Autònoma d’Aragó van ser adscrites a la diòcesi de Barbastre, que va passar a denominar-se Barbastre-Montsó. Això va desencadenar la reclamació, per part de la nova diòcesi, de les obres d’art dipositades a Lleida. La Generalitat va crear el 1999 el Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, al qual es van adscriure tots els fons del Museu Diocesà de Lleida, i la col·lecció del Museu es va incloure al Catàleg del Patrimoni Cultural Català, fet que garanteix la integritat de les col·leccions catalogades, les quals no poden ser disgregades sense autorització del Departament de Cultura.

El 2002, el Parlament de Catalunya va instar el Govern a protegir els interessos del Consorci del Museu de Lleida. El 2005, la Congregació de Bisbes va decretar que es tornessin a la Diòcesi de Barbastre-Montsó els béns reclamats dels quals la diòcesi de Lleida no havia pogut acreditar la titularitat. Aquest mateix any, el bisbe de Lleida va demanar al Departament de Cultura l’autorització per disgregar la col·lecció i complir el decret de la Congregació de Bisbes.

El 2006, la consellera de Cultura, Caterina Mieras, va estimar parcialment la petició del bisbe de Lleida, a canvi que es respectés la unitat i integritat de la col·lecció del Museu de Lleida, i facilitar la creació d’una dualitat museística a l'Aragó i Catalunya que n’estudiés una gestió conjunta. El Parlament de Catalunya va aprovar el 2006 instar la Generalitat a mantenir com a col·lecció inscrita al patrimoni cultural català les obres d’art en litigi, i promoure la gestió conjunta de la col·lecció, encara que fos amb la participació de dues seus museístiques diferents.

La 'Resolució Mieras' va ser impugnada per la Diputació de Lleida i pel Bisbat de Lleida, però el TSJC la va confirmar. El Bisbat de Barbastre-Montsó i el Govern d’Aragó van posar el 2008 una demanda al Jutjat de Primera Instància de Barbastre perquè s’executés el retorn de diverses peces del Museu de Lleida a les parròquies aragoneses. Aquest jutjat va sentenciar el 2019 que aquests béns són propietat de les parròquies aragoneses i va condemnar a lliurar-los de forma immediata els bens a aquestes parròquies.