Un web creat per una lleidatana ha registrat en deu anys més de 172.000 morts i desapareguts de la Guerra Civil

La lleidatana Àngels Berengueres, nascuda a Lleida el 1947 i establerta a Barcelona des dels anys seixanta, va crear fa deu anys amb el seu fill, Josep Oriol, la pàgina web enrecuerdode.com com una manera de recordar d’alguna manera el seu avi matern, Miquel Tarré, un veí d’Anya, a prop d’Artesa de Segre, desaparegut just al final de la Guerra Civil. El web va acabar acollint la memòria de tota mena de víctimes.

Encara que els noms en record de morts i desapareguts en la Guerra Civil espanyola són majoria, també acull víctimes d’idees, accidents laborals i de trànsit, catàstrofes naturals o provocades, en definitiva, actes de la desraó que provoquen la mort. Una dècada després, el web ha resultat tot un èxit, amb més de 172.000 registres i també amb un apartat d’homenatges, en què s’inclouen la biografia, la fotografia i frases de record i estima cap a la persona en qüestió.

La lleidatana va trobar el rastre del padrí desaparegut el 1939 al poble francès d’Arles

Berengueres i la seua família no només estan satisfets amb aquesta iniciativa de memòria virtual sinó que, a més, ara també celebren la troballa del rastre de l’avi després d’anys de recerca, en una fossa comuna del cementiri de la petita localitat francesa d’Arles (vegeu el desglossament).

Berengueres va recordar que la posada en marxa de la pàgina web va sorgir després d’anys d’indagacions a la recerca de l’avi perdut. De fet, gairebé tota una vida, des que la seua mare sempre comentava a casa que Miquel Tarré havia mort a Les. Però era una pista falsa. Als anys noranta, va saber de l’existència del camp francès de refugiats d’Argelers i aleshores va recordar que el seu pare li havia enviat una carta dient que des del lloc on escrivia es veia el mar. Tanmateix, la recerca als registres de refugiats a Argelers també va donar resultat negatiu. “Al final vaig pensar que era igual on fos el meu avi, l’únic que ens en quedava era el nom”, va explicar Berengueres.

D’aquí va sorgir la idea de crear una pàgina web com un mitjà per mantenir viva la memòria dels que van perdre la vida víctimes de la guerra i l’error humà. “Molta gent de tot arreu ens envia correus i el més satisfactori és poder mantenir viva la memòria de morts i desapareguts; si no poden saber on reposen els seus familiars, es conformen amb el fet que el seu nom o fotografia aparegui en aquesta realitat virtual del web”, va afegir.

“Em van comunicar que Miquel Tarré figurava al llistat de trenta-quatre persones que havien mort a Arles, al cementiri del qual lluia una línia en memòria d’aquests exiliats que van morir durant el mes de febrer del 1939 en un dels quatre campaments que es van aixecar en aquest poble, a prop de Prats de Molló, al Vallespir”, va recordar Berengueres. “La notícia va ser un xoc, ja tenia assumida la desaparició, em va deixar una sensació estranya”, va explicar aquesta lleidatana. Al maig va visitar el cementiri acompanyada de diversos familiars i el mes d’agost passat, l’ajuntament francès hi va organitzar fins i tot un petit homenatge, amb presència de l’actual cònsol espanyol a Perpinyà, José María Rodríguez Coso. “La veritat és que per ara som els únics familiars de les 34 persones que reposen a la fossa comuna del cementiri i els va fer molta il·lusió organitzar aquest acte de record, molt afectuós i emotiu”, va assenyalar Berengueres, que va agrair també l’espai digne dedicat per Arles a aquestes víctimes de la Guerra Civil.