El "selfie" que es va fer Van Gogh en plena psicosi

Vincent van Gogh es va autoretratar el 1889 mirant de reüll, com un home tímid, espantat i deprimit, que no volia reconèixer-se a l’espill, mentre estava sent tractat del seu primer episodi psicòtic en un sanatori del sud de França, va confirmar aquest dilluns el museu de l’artista en Amsterdam.

Potser en aquell moment ja tingui fins i tot l’orella dreta tallada, encara que els experts del Museu van Gogh no ho poden confirmar amb certesa perquè, per elaborar aquest autoretrat, l’artista es va pintar des del perfil esquerre, mirant-se de reüll a l’espill i mostrant-se com la persona que estava patint.

La tela va ser adquirida pel Museu Nacional d’Oslo el 1910, assumint que era un autoretrat pintat pel mateix Vincent, però a començaments dels setanta van començar a sorgir dubtes sobre la seua autenticitat perquè les dades sobre la seua procedència eren incompletes i l’estil i colors utilitzats no es consideraven típics de Van Gogh.

El mateix museu va provar d’aclarir els dubtes per protegir la imatge de la seua col·lecció i va començar una investigació el 2006 que va revelar que l’autoretrat havia pertangut a Joseph i Mari Ginoux, els amics que Van Gogh va tenir a Arles, sud de França, però la gran pregunta continuava sense respondre’s: Qui el va pintar i quan?.

Es va suggerir llavors que podria haver estat pintat a Arles, en Saint-Rémy-de-Provence o en Auvers-sud-Oise, però no se sabia gaire bé sobre quin any.

El 2014, la pinacoteca noruega va sol·licitar ajuda al Museo Van Gogh perquè realitzés un estudi exhaustiu de l’autoretrat partint del seu estil, tècnica, material, procedència i la inusual iconografia que tenia, i que havia creat els dubtes.

La conclusió, feta pública aquest dilluns pel museu, és que l’obra qüestionada durant tant temps és, sens dubte, un autèntic Van Gogh i ell l’havia fet al final del seu primer gran episodi de psicosi, al sanatori on va estar ingressat a l’estiu de 1889: és l’únic treball conegut que l’artista podria haver pintat mentre patia la psicosi.

"El quadre és inusual, sí, però la tela és la mateixa que Van Gogh va utilitzar durant la seua estada al sanatori de Saint-Rémy el 1889. Els pigments també estan en harmonia amb el que va fer en aquella època, colors no molt forts, i específicament un verd fangós per tot arreu, molt típic d’aquell període de l’artista," explica a Efe l’expert holandès de Van Gogh, Louis van Tilborgh.

Una tela diferent però amb els mateixos colors ombrívols i pinzellades que li van caracteritzar a finals d’aquell tràgic estiu, acaba una investigació que també ha utilitzat una missiva del 20 de setembre de 1889 que Vincent va escriure al seu germà Theo per comptar-lo que havia "intentat pintar-se quan estava malalt".

L’artista va tenir un greu episodi psicòtic a mitjans de juliol d’aquell any, que li va durar un mes i mig, fins l’1 de setembre, i que l’havia deixat molt afectat fins i tot després de la crisi, com va escriure en aquesta carta, però això no li va treure les ganes ni la força per tornar a prendre els pinzells, mirar-se a l’espill i autoretratar-se.

Es creu que el quadre va poder haver-se realitzat poc després del 22 d’agost i va ser seguit a començaments de setembre pels seus dos famosos autoretrats de 1889, ara a la Galeria Nacional d’Art de Washington i el Museu d’Orsay a París.

A diferència d’aquests dos "selfies", aquest autoretrat del Museu Nacional d’Oslo és l’únic que representa fermament algú que pateix una malaltia mental: es va pintar amb el cap lleugerament inclinat, ocultant la resta del cos, amb la seua tímida mirada de reüll, espantat de veure’s a si mateix, amb tons foscos que li mostren sense vida i deprimit, recalca Van Tilborgh.

Per a aquest investigador principal de Van Gogh, el postimpressionista temia reconèixer-se a si mateix com a similar als seus companys de l’hospital psiquiàtric on es trobava ingressat, però "probablement va pintar aquest retrat per reconciliar-se amb el que veia a l’espill: una persona que no desitjava ser i que sí que era".