El lleidatà Xavi Font va recollir amb el director Oliver Laxe un Gaudí per 'Lo que arde'

El lleidatà Xavi Font (Bellpuig, 1972) estava exultant ahir, tot just unes hores després que la pel·lícula gallega Lo que arde, d’Oliver Laxe i de la qual firma la producció executiva, aconseguís diumenge a la nit un Premi Gaudí. “Tot l’equip estem molt contents, han estat unes hores de moltes emocions i hem rebut molt afecte a Catalunya i també a Galícia”, va explicar a SEGRE aquest músic, compositor i també productor establert a Santiago de Compostel·la.

Font va reconèixer que “no sabíem què podíem esperar als Gaudí”. El resultat va ser el premi a la categoria de millor pel·lícula europea, i també el de millor fotografia per a Mauro Herce. “Ara podem somiar amb el Goya!”, va exclamar. I és que Lo que arde optarà dissabte vinent a 4 estatuetes de l’Acadèmia a la gala del cine espanyol. Entre les quals, la de millor pel·lícula, al costat de dos monstres de la gran pantalla: Almodóvar amb el seu Dolor y gloria, i Amenábar amb Mientras dure la guerra.

“Serà molt difícil, però després de tants elogis com rebem, el premi ja és el menys importanty”, va assegurar Font. “El més important és que hem aconseguit que Galícia se senti representada, com van fer en el seu dia Pa Negre amb Catalunya o Handia amb Euskadi, gràcies a una pel·lícula que ajuda a reflexionar sobre el nostre entorn rural i la conservació del patrimoni natural”, va afegir.

L’accent lleidatà als Gaudí va arribar també de la mà del cineasta Francesc Betriu (Organyà, 1940), reconegut amb el guardó honorífic per la seua trajectòria professional de més de sis dècades. El director de La plaça del Diamant o Réquiem por un campesino español va dedicar el Gaudí d’Honor a la família i a tots els ganxos, “tots aquells que hem nascut a Organyà, on es va trobar el primer text literari en català, les Homilies”. En el seu discurs, Betriu va recordar la generació de cineastes que va començar durant el franquisme i la seua lluita “llarga i dura” contra la censura “cruel i arbitrària”. “Gràcies a aquella lluita qualsevol persona pot treballar avui en el cine sense cap carnet”, va afirmar.

Francesc Betriu va agrair “la feina de tots aquells que mai seran nominats a un premi Gaudí, però que són fonamentals per poder fer cine” i va tenir un record, entre altres, per al seu amic i col·laborador Benet Rossell, l’artista d’Àger que va morir l’any 2016.