Lluís Puig atribueix al 155 l'“espoli” de les obres de Sixena

L’exconseller de Cultura de la Generalitat Lluís Puig va atribuir ahir a la gestió que va fer el govern central amb l’aplicació de l’article 155 a Catalunya de l’“espoli” de les obres d’art que conservava el Museu de Lleida i que es van traslladar el desembre del 2017 al monestir de Sixena en una polèmica operació amb Guàrdia Civil inclosa. En la compareixença per videoconferència a la comissió d’investigació del 155 del Parlament (més informació a la pàgina 18), Puig va criticar que amb les obres de Sixena i les que reclama Barbastre “s’ha fet una guerra que encara no s’ha acabat”, però va reivindicar que el Govern sempre va complir la legalitat i que mai no va renunciar a la titularitat de les peces. “S’ha fet d’això una guerra sacrosanta en defensa d’uns problemes de l’Església catòlica quan de problema no n’hi havia ni un”, va lamentar l’exconseller des de Bèlgica. També va detallar que el 155 va suposar el fre de les obres de restauració a la Seu Vella (que van començar finalment la tardor passada), l’inici de la biblioteca municipal de Sort o els arxius comarcals de l’Alta Ribagorça i les Garrigues.

Així mateix, Puig va assegurar que dos anys després del trasllat al monestir oscenc l’estat de conservació de les 44 obres d’art s’ha “deteriorat”, en al·lusió a les condicions museístiques de les sales que les acullen, en un edifici en procés de restauració.

També va insistir que el procés judicial que tenen en l’actualitat tant ell com l’exconseller Santi Vila per aquesta qüestió és “una causa política”. Els dos exconsellers són acusats de desobediència, i en el cas de Vila també d’usurpació de funcions judicials, i el jutjat d’Osca els va exigir el mes passat unes fiances de 300.000 euros.

Durant la intervenció dels grups polítics a la comissió, Lucas Ferro (CatECP) va afirmar que el 155 va provocar “indefensió jurídica” de la Generalitat amb Sixena. Gemma Espigares (ERC) va agrair la defensa del patrimoni català que va fer Puig i va criticar que el 155 tenia la intenció de frenar la “gestió cultural d’un país”.

Gemma Geis (JxCat) va assegurar que “van usurpar funcions”, van generar “danys” i es va produir “una pèrdua de la projecció internacional de la llengua catalana”.

El diputat de la CUP Carles Riera es va mostrar preocupat per com s’ha “interioritzat” en moltes instàncies polítiques, culturals i socials els límits de la censura del 155.