Auditori Enric Granados, vint-i-cinc anys en solfa

Divendres vinent, 14 de febrer, es compliran 25 anys de la inauguració de l’Auditori Enric Granados de Lleida. La reina Sofia, que va desfermar la bogeria entre els fans monàrquics lleidatans, va posar el glamur a l’estrena del primer gran equipament cultural de la democràcia a la ciutat, que des d’aleshores ha programat més de 1.000 concerts.

Divendres vinent es compliran 25 anys de la inauguració oficial de l’Auditori Enric Granados de Lleida. Encara que l’estrena musical de l’edifici havia tingut lloc uns mesos abans, el novembre del 1994, aquell ja llunyà 14 de febrer del 1995 la reina Sofia va posar la nota glamurosa a la primera gran infraestructura cultural que va portar la democràcia a Lleida. Una obra llargament desitjada des de feia més de deu anys. Un edifici que va canviar per complet la fisonomia urbana de l’antic portal de Magdalena, i que va acollir les també llargament esperades noves instal·lacions del Conservatori Municipal de Música. Un auditori que durant tots aquests anys ha programat més d’un miler de concerts i en el qual han actuat un bon grapat de les millors figures musicals del país i internacionals, tant de la música clàssica i lírica com del jazz i del pop-rock. Pel seu escenari han passat figures de la lírica com Montserrat Caballé, Josep Carreras, Teresa Bergaza, Jaume Aragall o Barbara Hendrix; virtuosos instrumentistes com Joaquín Achúcarro, Alícia de Larrocha o Aldo Ciccolini; orquestres com l’OBC, l’Orquestra de Cadaqués o la Simfònica de Tenerife; figures com Jordi Savall, Eiji Oue, Víctor Pablo Pérez, Antoni Ros Marbà o Sir Neville Marriner; o estrelles musicals com Stéphane Grappelli, Tete Montoliu, Lluís Llach o María Dolores Pradera.

La història de l’Auditori va començar el 1982, quan l’ajuntament presidit llavors per Antoni Siurana va decidir emprendre un projecte que, al final, va tardar una dotzena d’anys a materialitzar-se. L’edifici es va aixecar a sobre del descampat que, des dels anys 60, havia deixat lliure el mercat de fruites i verdures de Lleida, quan aquest va creuar les vies del tren per traslladar-se a Pardinyes.

Ramon Artigues i Ramon Sanabria van firmar un projecte arquitectònic molt especial. Tant per la magnitud de l’obra i per les dificultats que van anar sorgint durant la construcció (vegeu el desglossament), com evidentment pel cost de l’edifici, per sobre dels 1.600 milions de les antigues pessetes de fa tres dècades, bona part dels quals va assumir el ministeri de Cultura.

L’Auditori va obrir les portes per primera vegada al públic l’11 de novembre del 1994. El guitarrista lleidatà Josep Antoni Chic va tenir l’honor d’estrenar musicalment l’edifici en un recital amb què es va estrenar la sala petita o de cambra, situada al primer soterrani i amb una capacitat per a prop de 250 persones. Dos dies després, el diumenge 13 de novembre, es va estrenar la sala principal (que compta amb un aforament per a 800 espectadors) amb l’actuació de l’Orquestra del Festival Granados i les veus de les corals Lagium, Shalom, Sícoris i Orfeó Lleidatà. Però hi havia una sorpresa preparada per a la inauguració oficial de l’equipament cultural, que es va fer esperar tres mesos. Efectivament, el 14 de febrer del 1995, la sofiamania va envair el carrer Pi i Margall. Centenars de persones, bona part de les quals van fer cua durant hores per poder ocupar el millor lloc, van rebre amb crits de joia i aplaudiments la reina Sofia, mentre un petit grup d’independentistes, amb estelada inclosa, va intentar fer-se escoltar amb poc èxit. Acompanyada per la llavors ministra de Cultura Carmen Alborch –morta fa un any i mig a conseqüència d’un càncer–, Sofia va descobrir una placa commemorativa que recorda aquella jornada i que encara llueix al vestíbul principal. L’Orquestra Filharmònica de Turíngia va posar el fermall a l’esdeveniment amb música de Rakhmàninov i Stravinsky.

La monarca va rebre de regal una col·lecció de làmines d’edificis històrics de Lleida i el llibre Lleida, capital ferma, de la periodista Glòria Farré, subdirectora de SEGRE. Dos hores després, quan es va acabar la gala i al sortir al carrer, Sofia va haver de trencar el protocol per repartir somriures i saludar els seguidors més fidels abans de pujar al cotxe i tornar a la Zarzuela. Una visita breu, però sonada, que va obrir els primers 25 anys d’història de l’Auditori.

Unes obres de construcció amb ‘obstacles’ inesperats Les obres de l’edifici van topar amb obstacles inesperats. Primer, un corrent subterrani, un petit afluent del Noguerola, que va obligar a modificar els fonaments. I, després les restes arqueològiques que van aparèixer el 1984. Durant els tres anys següents, els arqueòlegs van agafar les brides als paletes. Les excavacions van posar al descobert estrats que abraçaven des de l’època romana fins al segle XX, amb estructures i abundant ceràmica, bronzes i vidres, en especial de les èpoques romana i àrab de la ciutat. El replantejament de l’edifici va provocar la diferència de nivell entre el carrer Pi i Margall i l’esplanada de l’entrada de l’Auditori.