La catedral rupestre de Catalunya

La troballa casual de més d’un centenar de gravats de fa uns 15.000 anys, els més antics descoberts fins ara a Catalunya, ha convertit la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí en un autèntic santuari del paleolític, un abans i un després en la història de l’arqueologia catalana. Els gravats, una quarantena dels quals són representacions d’animals –com cérvols, cavalls i bous– i la resta signes i símbols abstractes, han convertit de la nit al dia aquest enclavament arqueològic de la Conca de Barberà en la catedral de l’art rupestre de Catalunya. La cova de la Font Major, juntament amb la cova de la Vila a la qual està connectada, integren el que es coneix com coves de l’Espluga, una única i extensa cavitat que transcorre pel subsòl de l’actual nucli urbà del municipi tarragoní i que és un punt recurrent de visita d’escolars –amb moltes excursions de col·legis de Lleida– i de turistes de tot el país.

El descobriment, que es va donar a conèixer la setmana passada, va tenir lloc el 30 d’octubre, tot just uns dies després de la tràgica riuada provocada pel temporal que va afectar el litoral català i també, en aquest cas, la conca del riu Francolí. Un equip de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i un del Grup de Recerca del Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili van emprendre una nova intervenció en una àrea determinada de la cova per valorar el seu potencial arqueològic i es van trobar amb una sorpresa inesperada. “Va ser un descobriment fortuït, extraordinari i inesperat. No ho buscàvem”, va admetre Josep Maria Vergès, un dels autors de la troballa i director del projecte d’investigació sobre la cova de la Font Major.

Gravats de fa uns 15.000 anys, uns 6.000 anys més que els més antics del Cogul

Els investigadors van localitzar més d’un centenar de gravats de fa uns 15.000 anys, una datació aproximada a la de les famoses pintures rupestres d’Altamira i la més antiga de Catalunya (les del Cogul, a les Garrigues, es remunten al 7000 aC).

Aquest santuari paleolític era encara més gran del que s’ha trobat, ja que molts gravats s’han esborrat per l’acció humana. I és que aquesta cavitat havia estat un punt molt transitat per rutes d’aventura abans de que es museïtzés la cova i molts visitants, desconeixedors del valor que tenien els gravats, tocaven les parets i fins i tot les van omplir de grafitis.

Aquesta fragilitat i el fet que es troba en una zona de difícil accés i reduïdes dimensions explica que per ara no es pugui visitar. Arran de la troballa, s’ha constituït un equip tècnic per documentar els gravats amb tecnologia 3D.

D’una banda, per al seu estudi científic amb les tècniques d’anàlisi més avançades, i per una altra, per generar materials destinats a un nou discurs museogràfic de la cova de la Font Major, d’entrada amb una projecció que es podrà visualitzar amb ulleres 3D.

En l’acte de presentació del descobriment, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va anunciar que el Govern declararà aquest espai de l’Espluga de Francolí com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).