PATRIMONI OBRES
La restauració de la Porta dels Apòstols de la Seu Vella 'descobreix' el primer caragol de Lleida
La restauració de la Porta dels Apòstols de la Seu Vella ‘descobreix’ una escultura d’aquest mol·lusc || Del segle XIV, la figura documentada més antiga d’aquest gasteròpode en monuments lleidatans
La figura del caragol, de la qual s'aprecia la closca però que ha perdut les antenes, està situada a la part dreta inferior de la sanefa ornamental que emmarca el timpà de la Porta dels Apòstols (requadre en roig a la foto sota aquestes línies). Sembla com si estigués menjant unes fulles d'acant, esculpides també en relleu a la part superior.
Dracs, bèsties mitològiques, sirenes..., i també un caragol. El gasteròpode per excel·lència de Lleida, protagonista de l’aplec més multitudinari de la ciutat, també està representat al principal monument de la ciutat. Així ho ha constatat l’equip de tècnics que restaura des de finals de tardor la Porta dels Apòstols de la Seu Vella, on ha aparegut per sorpresa una petita escultura en relleu d’un caragol.
Es tractaria de la figura més antiga documentada fins ara d’aquest mol·lusc en el patrimoni monumental de Lleida, ja que es presumeix que es va esculpir a la segona meitat del segle XIV, quan va començar a aixecar-se aquesta porta principal d’accés al claustre, a la façana oest del temple. No es tenia notícia d’aquest singular caragol de pedra –que amb el pas del temps ha perdut les antenes i llueix tan sols la closca–, senzillament perquè costa molt d’apreciar des de terra.
Supera en antiguitat als descoberts el 2009 a l’església de Torrebesses, datats al segle XV
De fet, els restauradors de l’empresa especialitzada Cyrespa poden disfrutar al detall d’una visió incomparable de les figures escultòriques del timpà superior de la Porta dels Apòstols, dedicat al Judici Final, amb un Crist entronitzat en el centre i amb uns relleus als dos costats amb símbols de la Passió.
L’arquitecta Esther Colls, cap del servei de restauració de Patrimoni Arquitectònic del departament de Cultura, va destacar “la capacitat artística de l’autor o autors d’aquests relleus, ja que van deixar esculpides nombroses figures i petits detalls fantàstics malgrat que eren conscients que gairebé no podien apreciar-se des del nivell de terra”.
Per la seua part, el restaurador i conservador lleidatà Ramon Solé, assessor de la direcció facultativa de les obres, va recordar que “el 2009 vam poder documentar a la base d’uns capitells a la capella de Sant Joan de l’església de Torrebesses dos figures de caragol del segle XV, però aquest de la Seu Vella seria més antic”.
El president dels Amics de la Seu Vella, Joan Ramon González, va recordar també altres caragols a l’església d’Almenar (XVIII) i en una porta del Rectorat de la UdL (XIX), encara que aquest li fa més il·lusió.
L’última actuació restauradora en aquesta zona del monument data del 1978, quan es van col·locar uns carreus en els buits oberts com a finestretes en l’època en què la Seu Vella es va convertir en caserna militar.
Ramon Solé i Esther Colls, ahir a peu de les obres a la Seu Vella.
