El lleidatà Antoni Gelonch diposita tota la seva col·lecció de 1.001 gravats al Museu de Lleida
Es converteix en la donació més important que rep l'equipament cultural amb obres de Rembrandt, Miró, Goya o Warhol
El lleidatà Antoni Gelonch ha dipositat tota la seva col·lecció de gravats al Museu de Lleida, formada per 1.001 obres que recorren la història del gravat en el món occidental des del segle XV fins l'actualitat i de les principals escoles i tècniques. Aquesta donació és la més important que ha rebut el Museu de Lleida i el seu director, Josep Giralt, ha agraït a Gelonch la seva "absoluta generositat". És una "acció de mecenatge generosa", ha dit, que posarà a l'abast de tothom gravats de "primeríssim nivell" que inclouen obres de Dürer, Rembrandt, Goya, Picasso, Tàpies, Miró, Warhol o Barceló. De moment s'hi exposen una trentena d'obres fins al setembre i és possible que se'n incorporin algunes a l'exposició permanent.
Per a Giralt, no és cap secret que els darrers anys al Museu de Lleida han estat intensos però han tingut la sort, ha dit, de tenir el suport de la societat i això és el reflex de la donació d'aquest dimecres: un lleidatà que a punt de complir els 64 anys decideix dotar la ciutat de Lleida i al seu país d'una de les millors col·leccions d'Europa. En aquest sentit, Giralt ha afegit que les coincidències existeixen i celebra que hi hagi mecenes com Gelonch disposats a apostar pel Museu. Aquesta donació, ha apuntat Giralt, ha de permetre al Museu fer un salt qualitatiu en el seu discurs permanent però també convertir-se en un referent per explicar la història.
Fins a finals de setembre una exposició a l'espai del cor de l'església mostrarà una selecció de una trentena de les obres més rellevants de la col·lecció. Una altra part de les 1.001 estan al museu d'Almacelles on tenen una exposició dedicada a Rembrandt, una altra part està recorrent els grans museus de la Diputació de Barcelona sota el títol 'De París a Nova York' i d'altres peces estan en magatzems.
Precisament Gelonch ha explicat que la seva voluntat és que les peces les pugui gaudir tota la societat a través de tres vies: que alguna de les peces passin a l'exposició permanent del Museu de Lleida, que es facin exposicions temporals per temàtiques o èpoques també a l'equipament lleidatà i que la col·lecció es pugui exposar temporalment en altres museus, com ja s'està fent. Per Gelonch, una col·lecció ha de ser una eina al servei de la cultura, la difusió de l'art i el progrés intel·lectual. Per això, ha dit, sempre ha volgut posar la col·lecció al servei de la societat "perquè pugui ser explorada per moltes persones" ja que està convençut que la cultura és una eina de benestar social.
Gelonch considera que el gravat és "el més democràtic de les belles arts" i ha explicat que la col·lecció l'ha anat construint de manera molt personal, triant cada peça una a una. "Sóc feliç perquè sé que la col·lecció queda dipositada en bones mans", ha celebrat.
Per la seva banda, el tinent d'alcalde de Cultura de la Paeria, Jaume Rutllant, ha destacat que el 1.001, les obres que ha dipositat Gelonch, té una coincidència amb la història del Museu ja que "des del punt de vista de la poesia visual és el reflex que tot i les dificultats el Museu, l'equipament segueix tirant endavant".
La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, de la seva banda, ha reconegut que l'acte d'aquest dimecres a Lleida ha estat un "bàlsam" enmig de l'actualitat informativa i ha agraït l'altruisme i la generositat de Gelonch, a qui ha posat com a exemple de la unió d'allò privat i allò públic. Vilallonga espera tenir una llei de mecenatge ben aviat per facilitar que persones com Gelonch, "que tinguin visió de país i de la cultura" puguin fer donacions.
La Col·lecció Gelonch Viladegut
La Col·lecció Gelonch Viladegut està formada per un miler de gravats, que comprenen des del segle XV fins a l'actualitat i que conté exemples de les principals escoles, tècniques i vocabularis, a més d'alguns cartells i llibres d'artista. Ofereix un panorama ampli i representatiu de la història del gravat en el món occidental, i l'existència d'una gran diversitat de llenguatges atorga a aquesta col·lecció, segons han manifestat públicament especialistes de prestigi, una riquesa extraordinària.
És un conjunt que permet viatjar per la història del gravat des dels seus inicis fins a l'actualitat a través d'obres representatives de cada moment històric, de la mà d'autors significatius que han tingut o tenen un rol important en el desenvolupament d'aquesta disciplina. Entre els 459 autors presents a la col·lecció s'hi troben noms tan destacats com Albrecht Dürer, Lucas Cranach el Jove, Rembrandt, Anton van Dyck, Jacob Jordaens, Abraham Bosse, José de Ribera, Tiepolo, Piranesi, William Hogarth, Francisco de Goya, Marià Fortuny, Camille Corot, Auguste Renoir, Auguste Rodin, Ramon Casas, Henri Matisse, Georges Rouault, Fernand Léger, Georges Braque, Maurice Utrillo, Jean Arp, Pablo Picasso, Max Ernst, Salvador Dalí, Joan Miró, Pierre Bonnard, Josep de Togores, Henry Moore, Victor Vasarely, Le Corbusier, Jean Dubuffet, Joan Brossa, Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan-Josep Tharrats, Antoni Clavé, Josep Maria Subirachs, Albert Ràfols Casamada, Joan Hernández Pijuan, Antonio Saura, Manolo Millares, Rafael Canogar, Eduardo Chillida, Andreu Alfaro, Antoni Llena, Frederic Amat, Jaume Plensa, Roy Lichtenstein, Miquel Barceló, Luis Gordillo o Andy Warhol. Sense oblidar els autors lleidatans com Antoni Abad, Ernest Ibàñez, Albert Coma Estadella, Angel Jové, Jaume Minguell, Benet Rosell, Lluís Trepat o Guinovart.
Antoni Gelonch va iniciar aquesta Col·lecció de forma seriosa cap a l'any 2006. Part de la Col·lecció ha estat exposada en diverses ocasions, la primera d'elles l'any 2010 al Museu d'Art Jaume Morera de Lleida. Des de llavors algunes de les seves obres han estat presentades o han format part d'exposicions a algunes localitats franceses, a Andorra la Vella i, sobretot, a Catalunya: Barcelona, Mollet del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Manresa, Almacelles, Cerdanyola i Granollers. El Museu de Lleida va exposar alguns dels gravats de la Col·lecció a l'exposició 'Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Catalunya, segles XVI-XVIII', del 22 de gener al 28 d'abril de 2019.
Exposició d'una selecció d'obres de la Col·lecció
Una selecció d'una trentena dels gravats de la Col·lecció Gelonch Viladegut s'exposaran al Museu de Lleida, concretament a l'espai del cor de l'església, fins a finals del mes de setembre. La mostra està dividida en dos grans blocs que permeten entendre l'evolució històrica del gravat. Ens els seus inicis, amb Dürer al capdavant, el gravat era una mera font d'informació i de transmissió del coneixement científic o religiós. Més endavant, amb Goya com a punt culminant, va ser una manera d'explicar i de criticar la societat del seu temps. Al segle XX tot va canviar amb la figura de Picasso, un artista capaç de fusionar tradició i avantguarda. A partir d'ell el gravat no només gaudia de la categoria d'obra d'art sinó que també va ser tractat com un mitjà d'experimentació, adoptant un gran diversitat de tècniques i de formats.
Antoni Gelonch
Antoni Gelonch i Viladegut va néixer a Lleida el 28 de març de 1956. Va cursar Dret i Farmàcia a la Universitat de Barcelona. És graduat en Alta Direcció d'Empreses per l'IESE, en Estudis Europeus per la Universitat de Grenoble i en Innovació de Polítiques Sanitàries per la Universitat de Harvard. Va treballar com a farmacèutic hospitalari a l'Hospital de Sant Pau, i també va servir a l'Administració pública (als Departaments d'Ensenyament, com a Cap de gabinet del conseller, i de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, com a Secretari General i Director del Programa de Reordenació de la Salut Pública). Posteriorment va treballar en empreses multinacionals farmacèutiques, en les àrees de Relacions Institucionals, Sostenibilitat i Noves Audiències.
Va residir en exercici de les seves funcions a Boston i a París. La seva passió fora de l'àmbit professional és l'art. És acadèmic d'honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i president dels Cercles del Museu d'Història de Barcelona i del Museu Frederic Marès. També és president de la Fundació Barcelona, Patró de la Fundació ACE, membre del Consell Social de la Universitat de Lleida i President d'Honor de la Welcome Talent Society, entre altres fundacions i associacions de les quals és membre. Aquests últims anys ha publicat set llibres sobre història i art, de caràcter acadèmic i divulgatiu.