Juan Cal: “Intento que el lector visqui el que ens va tocar a la nostra generació”

Als divuit anys, Juan Cal es va traslladar de la seua Galícia natal a Madrid per estudiar a la universitat. Era el 1974 i a la capital espanyola es va trobar vivint un dels anys més convulsos del final del franquisme. Atemptats terroristes (de Carrero Blanco al carrer Correo), execucions (Puig Antich), moviments antifeixistes..., unes vivències que van marcar aquella generació de joves. Més de quatre dècades després, el director executiu de SEGRE torna a aquella època en blanc i negre al seu nou llibre, Generación 1974 (Editorial Milenio), en què “dibuixo la vida dels que llavors teníem entre divuit i vint anys i intento fer viure al lector algunes de les coses que ens van tocar aquells anys”.

Juan Cal va presentar el llibre en un atapeït saló de plens de la Paeria, en un acte presidit per l’alcalde, Miquel Pueyo; conduït per l’editora, Eulàlia Pagès; i amb dos convidats: el periodista i empresari Tatxo Benet i l’escriptora Montse Sanjuan. Benet, que va destacar l’amistat d’anys amb l’autor, va comentar que “en aquells temps les generacions es comptaven per anys, no com ara, perquè en aquest país passaven moltes coses i molt de pressa. Ens crèiem que estàvem canviant la història del nostre país”. Recordant un dels seus fills, de 25 anys, Benet va afegir que “segur que qualsevol persona de la generació 2000, amb certs anhels per canviar les coses i fer un món millor, es veurà reflectida en aquesta història”. Sanjuan va exercir de periodista interrogant l’autor sobre la construcció de personatges i els referents literaris i musicals que plasma al llibre. Abans que res, Cal va aclarir que no són unes memòries sinó un llibre en el qual la ficció té un gran pes, com el de la coprotagonista, Amaia, una jove d’ETA, sola i amb una filla, que viu a Madrid oculta de la policia i també dels que van ser els seus companys d’organització, ja que va patir el drama dels maltractaments per part del qui havia estat el cap del seu comando i pare de la seua nena. Una suma de novel·la i autobiografia, “un llibre d’autoficció, sense cap afany de revisionisme històric ni intenció de passar comptes”. L’alcalde Pueyo, per la seua banda, va destacar la voluntat de carrera literària de Cal després de El exilio de Mona Lisa (2015) i Operación Bucéfalo (2018).