Mecenes per al Museu de Lleida

Un dels actes més importants al Museu de Lleida en els últims anys. Així va destacar ahir el director, Josep Giralt, la presentació de la donació de la col·lecció privada de gravats del lleidatà Antoni Gelonch Viladegut, un total de 1.001 obres de gairebé mig centenar d’artistes que inclou des del segle XV fins a l’actualitat, una de les millors d’Europa en el seu gènere. El cor de l’antiga església de Sant Josep, just on comença l’exposició permanent del museu, lluirà fins al setembre una petita selecció d’una trentena de gravats (“una degustació, el millor de la casa”, va comentar Gelonch), amb obres d’artistes com Durero, Rembrandt, Tiepolo, Goya, Picasso, Miró, Tàpies, Warhol, Liechtenstein, Subirachs, Barceló, Plensa i Perejaume, i també amb una picada d’ull local amb noms com Lluís Trepat, Rosa Siré o Benet Rossell, entre d’altres.

La pompa preparada per a l’estrena va quedar una mica trastocada amb l’absència a última hora del president de la Generalitat, l’alcalde i el president de la Diputació a causa de la gestió de la crisi del coronavirus (més informació a les pàgines 3 a 9). La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, no es va cansar d’agrair i valorar “la generositat i altruisme” de Gelonch i “l’honor que significa aquesta magnifica donació d’art per a Lleida i tot Catalunya”. Així mateix, va aprofitar per reclamar una vegada per sempre una llei de mecenatge “per facilitar que persones com Gelonch, amb visió de cultura i de país, puguin protagonitzar donacions com aquesta”.

El director del Museu va assegurar que l’equipament lleidatà “farà un salt qualitatiu en el seu discurs expositiu, que serà més internacional, gràcies a la generositat d’un mecenes com Gelonch”, del qual va traçar un breu apunt biogràfic. Tasca gens fàcil per breu, tenint en compte l’extens currículum formatiu i professional d’aquest lleidatà, que el dia 26 complirà 64 anys, llicenciat en Dret i Farmàcia per la Universitat de Barcelona i graduat en IESE; que ha treballat en multinacionals farmacèutiques, amb una activitat professional a Boston o París; membre de l’Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi i del consell social de la Universitat de Lleida; autor de llibres d’història i d’art; col·laborador i tertulià en mitjans de comunicació i, sobretot, un apassionat per l’art.

En aquest sentit, Gelonch va assegurar que “aquesta col·lecció ha de ser un instrument al servei de la cultura i de la societat”. El regidor de Cultura, Jaume Rutllant, va assenyalar que “l’extensió cap a la contemporaneïtat que suposa aquest conjunt artístic permet fer-nos una idea de cap a on pot anar el relat artístic del Museu i el territori”.

Durant l’acte va sobrevolar també la situació política el país amb un “trist” record a l’entrada de la Guàrdia Civil al Museu el 2017 per emportar-se les obres de Sixena, que va contrastar amb l’operatiu dels Mosos d’Esquadra que va acompanyar el viatge de Barcelona a Lleida de la col·lecció de gravats. Gelonch va animar “el meu amic de fa 35 anys Joaquim Forn per la seua ràpida llibertat, que sigui el far de la nostra”.

“Feliç de saber-me una baula en el pas de les generacions” Antoni Gelonch va reconèixer que era “molt feliç” per la culminació d’un projecte i “saber-me una baula en el pas de les generacions, perquè des de petit els meus pares em van imbuir la idea de transcendència”. Així, va desitjar que la col·lecció privada, “construïda de manera molt personal al llarg de molts anys, estudiant, restaurant i mimant cada gravat un a un, continuï viva al Museu de Lleida, que la conservarà i difondrà”. De fet, va confirmar que continuarà adquirint gravats, que anirà dipositant a l’equipament museístic de la seua ciutat, integrats a la col·lecció permanent.