PEL·LÍCULES ENREGISTRAMENTS
Carla Simón tem retardar el rodatge d''Alcarràs' fins al 2021
El confinament alenteix els càstings que la cineasta porta a terme a Ponent
El sector audiovisual viu aquests dies moments d’incertesa davant de la crisi del coronavirus, amb la paradoxa d’experimentar un gran consum de contingut en plataformes i televisions, però amb rodatges ajornats, projectes que s’han quedat en uns llimbs sense firmar i amb situacions atípiques, com càstings online per mitigar l’aturada.
Aquest és el cas d’Alcarràs, el nou projecte cinematogràfic de la realitzadora Carla Simón –vinculada per part materna a aquest municipi del Segrià–, que s’ha vist perjudicada per la situació actual. La cineasta, premiada amb el Goya a la millor direcció novella el 2017 per Estiu 1993, en els moments en què es va decretar l’estat d’alarma al país es trobava en ple procés de preproducció de la seua pròxima pel·lícula, que s’ha de rodar a Ponent, a falta de saber encara el lloc exacte.
Segons va assenyalar la directora, quan es va ordenar el confinament a les llars, ella es trobava en ple procés de càsting per al film, que defineix com una “crònica de l’última collita” d’una família, amb el rerefons social de la despoblació i els nous models d’agricultura.
Per a aquesta cinta no recorrerà a actors professionals, sinó a intèrprets novells, especialment grans i nens, que ja va començar a buscar fa gairebé un any en diversos municipis i escoles lleidatanes, i que a partir d’ara haurà de continuar seleccionant a través d’un càsting online amb la por que aquest treball quedi obsolet, a causa de l’edat de molts dels protagonistes, si finalment l’enregistrament ha de posposar-se al proper any.
Simón tenia previst començar a rodar entre els mesos de juliol i agost d’aquest any, malgrat que si finalment el pla de rodatge es retarda tindran com a límit el mes de setembre, quan té lloc l’última collita de préssecs de l’any, amb la possibilitat que quedi ajornat per al 2021.
“El treball fet no serviria de res perquè els nens creixen”, va lamentar la directora, que no obstant va remarcar que per damunt de tot està la salut de les persones.
En el seu cas, va assenyalar que la seua rutina no ha canviat i continua treballant de dia. Encara que té un terrat al qual pot pujar per airejar-se, va dir que encara no ho ha fet per precaució.
“No deixo de pensar en la gent que viu en cases minúscules sense gairebé llum, en la gent que té problemes per arribar a final de mes”, va reflexionar la directora, que va afirmar viure una “situació privilegiada” perquè “no pateix”.