POLÍTICA CULTURAL LLEURE
Lleida anul·la la festa major de maig
Confia que part dels actes i concerts programats, com el d’Estopa, se celebrin en el marc de les Festes de Tardor, del 25 al 29 de setembre || Un “estalvi” per a qüestions ara “més prioritàries”
Al rosari d’anul·lacions en cascada d’esdeveniments culturals multitudinaris i manifestacions populars es va afegir ahir la festa major de Lleida. La Paeria va anunciar que les festes previstes del 7 a l’11 de maig “s’ajornen” per l’emergència sanitària del coronavirus i els actes i concerts programats –des de revetlles fins a cercavila, focs artificials i batalla de flors de Sant Anastasi– es traslladaran en la mesura que sigui possible a les Festes de Tardor, del 25 al 29 de setembre, “sempre que ho permetin les indicacions sanitàries i els criteris de celebració d’esdeveniments massius vigents en aquestes noves dates”. El regidor de Joventut i Festes, Ignasi Amor, va justificar aquesta decisió explicant que “no teníem garanties de quin tipus de festes o esdeveniments de gran format podran organitzar-se quan s’acabi el confinament, ni tampoc de les fases que tindrà el procés de recuperació progressiva de la vida ciutadana”. Amor va assegurar que “hem parlat amb alguns dels artistes i conjunts que ja teníem contractats i tot han estat facilitats per reprogramar-los al setembre”. Va recordar el concert previst d’Estopa, programat per una agència privada de Lleida, o el del raper canari Don Patricio, autor de la cançó més escoltada del 2019 a les xarxes, Contando lunares, que havia fitxat la Paeria. Així mateix, va informar que la Paeria comunicarà aquesta suspensió a les entitats de cultura popular i tradicional que participen habitualment en la festa major per intentar que puguin encaixar les actuacions en el marc de les Festes de Tardor. En qualsevol cas, Amor va destacar que l’anul·lació de la festa i el trasllat a setembre suposarà “un estalvi” a les arques municipals que permetrà destinar el pressupost a “altres qüestions més prioritàries ara mateix”.
D’altra banda, la festa de Moros i Cristians, prevista per al 16 i 17 de maig, també perilla. Prendran una decisió la setmana que ve en funció de com es desenvolupin els esdeveniments provocats per l’actual crisi sanitària. Igual que l’Aplec del Caragol, que també estudiarà en els pròxims dies la celebració o ajornament de la festa i, en aquest cas, una possible data alternativa.
L’última suspensió, durant tres anys per la Guerra Civil
Feia vuit dècades que Lleida gaudia cada any sens falta de la festa major. Hem de remuntar-nos a la Guerra Civil per a l’última suspensió de la principal festa popular de la ciutat. L’historiador local Jordi Curcó recordava al llibre Fets, costums i llegendes de Lleida (1989) que l’última celebració abans de la Guerra Civil van ser les “fires i festes de primavera”, del 9 al 17 de maig del 1936, amb el llavors alcalde d’ERC Antoni Vives, i la primera després de la contesa va arribar el 1940: les “ferias y fiestas de Lérida en honor a San Anastasio”, del 10 al 20 de maig, amb l’alcalde Ramon Areny. El programa d’aquell any demanava que la festa “serveixi per manifestar una aportació d’optimisme a aquesta ciutat que ha patit tant i que ha de curar les ferides per incorporar-se ja refeta i forta a l’obra de la seua reconstrucció i progrés”. Gairebé igual que ara, salvant les distàncies.