Artistes que van patir 'confinaments'

El Museu d’Art Jaume Morera de Lleida va tancar fa gairebé un mes, però les sales continuen obertes al web i les xarxes socials. La pinacoteca presenta des de fa unes setmanes uns singulars apunts biogràfics sobre artistes lleidatans de la col·lecció que en el seu dia també van patir algun tipus de confinament o reclusió. La sèrie històrica es va obrir amb el pintor Xavier Gosé (1876-1915), un personatge del qual es destaca el feble estat de salut, que només podia empitjorar en les precàries condicions de vida que va suportar a París, amb escassos ingressos i vivint en un petit habitacle. Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914 i per intentar recuperar-se d’una tuberculosi, va tornar a casa de la seua mare a Lleida, on va acabar morint el 1915. També va patir confinament per la salut un dels protagonistes de l’avantguarda als anys 30 a Lleida, Antoni Garcia Lamolla (1910-1981). Va haver de deixar l’escola als 10 anys víctima d’una “predisposició tuberculosa”, que el va portar un temps al santuari d’El Miracle de Solsona. Anys després, va viure un llarg exili a França després de la Guerra Civil, primer en un camp de refugiats i més tard sota l’amenaça de l’ocupació nazi i la por de la deportació a Espanya. L’últim protagonista de la sèrie, Leandre Cristòfol (1908-1998), també es va haver d’exiliar per la Guerra Civil, passant per camps de refugiats a França i, després de retornar a Espanya, per camps de treball a Santander, San Pedro de Gardeña, Miranda de Ebro, Reus i fins i tot el Marroc.