Benet, cent anys d'un 'guerriller'

La pandèmia ha obligat Cervera a suspendre l’acte de commemoració del centenari del naixement del polític, advocat i historiador Josep Benet (1920-2008). Amb tot, l’alcalde, Ramon Augé, va assegurar que queda pendent instal·lar una placa a la casa del carrer Major on va nàixer i dedicar-li també al setembre la setmana cultural Isagoge. Per la seua part, Omnium Cultural Urgell Segarra impulsa també diversos actes d’homenatge.

L’aparent fragilitat física que ens ve a la ment quan recordem Josep Benet xoca frontalment amb la realitat d’aquest home que va nàixer i va viure al límit. S’hi va forjar des del naixement. Així, malgrat estar emparentat amb les famílies més notables de Cervera (Camps, Duran), la pobresa i una desestructurada situació familiar el va obligar amb només 2 anys a haver d’anar a viure a casa d’uns oncles a Sant Andreu Arenal (Barcelona). Va tornar a Cervera als 5 anys. Tanmateix, els seus pares es van separar definitivament un any més tard. De fet, el pare no el veuria gaire més. Durant un any va trobar refugi a l’edifici universitari. Allà, els monjos claretians li van brindar les primeres classes. Als 7 anys va aconseguir ingressar més per la seua naixent capacitat de treball que pel seu solfeig a l’Escolania de Montserrat. Aquest fet va marcar la seua vida i trajectòria com a cristià i catalanista. Entre d’altres, el 1947 va ser impulsor de l’acte d’entronització de la Verge, aconseguint esquivar el règim feixista i dissenyant un acte catalanista en el qual es va predicar per primera vegada la reconciliació dels catalans després de la guerra. Li va costar una bona estrebada d’orelles. Va ser també fundador de la revista Serra d’Or.

Josep Benet va passar tota la vida a Barcelona però sempre va reivindicar les seues arrels a la Segarra

De la primera etapa va recordar amb amargor el dia de la primera comunió a l’església de Sant Antoni de Cervera. Era un 8 de setembre del 1927, amb els pares separats i els tres germans, ell era el gran, distribuïts entre parents. La va descriure així: “Sol, sense solemnitat, sense vestit nou, ni rebre cap regal, ni poder convidar els meus cosins i amics.” El 20 d’octubre va entrar a l’Escolania de Montserrat, on va romandre fins al 9 de setembre del 1934. Al sortir, per finançar-se els estudis a Barcelona, va aconseguir entrar a servir com a criat en una residència d’estudiants. Allà es va assabentar el gener del 1935 de la mort del seu germà petit, i poc després, pel diari, que el seu pare havia estat assassinat per un agutzil feixista. Als 18 anys era cridat a files amb la Lleva del Biberó.

Després de la guerra, aquest home que admetia que mai va aconseguir superar la timidesa, va decidir dedicar la seua vida a “lluitar per què Catalunya fos un país normal”, la seua frase preferida. El seu estil el va definir l’escriptor i polític burgalès Dionisio Ridruejo com de “guerriller”. A Benet li agradava comparar-se amb un avantpassat seu de Mafet (Urgell) que dirigia combats en forma d’escamots. Explicava: “Tenia tres o quatre escamots fidels... amb un feia una emboscada, i després de vèncer l’enemic, es traslladava a un altre punt llunyà on tenia un altre escamot i tornava a atacar l’enemic, el desorientava, el guanyava. En els anys de lluita contra el règim franquista, moltes vegades vaig actuar de tal manera que podia pensar que m’inspirava en la manera de fer del meu avantpassat guerriller.”

Entre els seus reconeixements, el 1996 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i l’any 2000, la Medalla d’Or de la Generalitat. Abans, el 30 d’abril del 1991, en l’últim mandat del seu amic i company de lleva Joan Salat, va ser nomenat fill predilecte de Cervera. Val a destacar també que a les eleccions generals del 1977 va ser, amb 1,3 milions de vots, el senador amb més sufragis de la història d’Espanya.

Josep Benet va viure a Barcelona però reivindicava les seues arrels. El seu volum de memòries l’obre dient: “El 14 d’abril de 1920 vaig néixer a Cervera, al carrer Major, número 97. Sóc, doncs, cerverí i, per tant, segarrenc.” I tanca així el capítol: “La meva identitat barcelonina no m’ha impedit mai de sentir-me, alhora, un cerverí, un català de la terra ferma i dura de la Segarra. Perquè em sento cerverí i segarrenc, vaig sentir una gran alegria quan em fou concedit l’alt honor de ser nomenat fill il·lustre de la meva ciutat nadiua, el 30 d’abril de 1991, per la Paeria de Cervera.”