Un doctor a les obres del pantà de Talarn

Un dels grans especialistes en epidèmies i infeccions a l’Espanya de la primera meitat del segle XX, el doctor Alberto Anguera Anglés, va fer els seus primers passos com a metge el 1913 a les obres del pantà de Sant Antoni, a Talarn, al Pallars Jussà, on va dirigir l’hospital de campanya del campament instal·lat per l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro.

El seu nét, Carlos García-Aranzana Anguera, va cedir a començaments de febrer a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà els drets de reprografia i publicació de cinquanta-cinc fotografies i postals del fons gràfic familiar de l’època del seu avi en la seua primera destinació professional. Poc podia imaginar llavors que tot just un mes després, el Govern declararia un insòlit estat d’alarma per una pandèmia global, l’especialitat del seu avi.

Nascut a Tortosa el 1885 i llicenciat en Medicina el 1912, va arribar el 1913 a les obres de Sant Antoni

Alberto Anguera va nàixer a Tortosa el 1885 i va estudiar la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1912. Com explica el director de l’Arxiu del Pallars Jussà, Fernando Lázaro, “gràcies a la documentació aportada pel seu nét, sabem que poc després ja exercia com a metge director de l’hospital de la presa de Sant Antoni el 1913, treballant per a la companyia de Riegos y Fuerzas del Ebro, uns temps excepcionals ja que s’iniciava la revolució i la creació de noves preses i centrals hidroelèctriques a la nostra comarca, iniciades per l’enginyer industrial nord-americà Frederick Stark Pearson”.

Gràcies a aquestes fotografies es pot conèixer com era la vida d’un metge dedicat a la salut d’un campament que concentrava centenars d’obrers. En destaquen les imatges d’Anguera exercint de doctor, amb la bata blanca, els instruments mèdics i l’hospital del qual era responsable. En una de les postals enviades a la seua esposa, encriptades amb una clau que només ells dos coneixien i que a l’Arxiu han pogut desxifrar amb l’ajuda de Miquel Bailac, el doctor Anguera comentava que “vaig tenir una llarga conferència amb el director respecte a les mesures que hem d’adoptar aquest estiu [1913 o 1914] perquè no es declari una epidèmia al campament. M’ha donat vara alta per a tot, dient que queda a la meua cura velar per la salut del campament”. Aquestes paraules marcarien la futura especialitat mèdica del doctor Anguera, ja que el 1919 es va doctorar a la Universitat de Barcelona amb la presentació d’una tesi d’un estudi clínic bacteriològic sobre una epidèmia de tifus.

El 1918 ja es trobava a Irun, com a delegat de Sanitat, durant la terrible pandèmia de grip que va matar més de quaranta milions de persones a tot el món. Establert durant anys en aquesta localitat guipuscoana –de la qual va ser fins i tot regidor i on va morir el 1975 als noranta anys–, va ocupar càrrecs de rellevància com la direcció de l’Instituto Radio Quirúrgico de Sant Sebastià, entre altres organismes científics.

I com a especialista en infeccions, el mes d’octubre del 1931, comissionat pel Govern espanyol, va viatjar a la Xina amb altres tècnics sanitaris europeus a petició de la Societat de Nacions per instruir els sanitaris locals i visitar campaments i localitats afectades per malalties infeccioses sorgides arran de les inundacions del gran riu Iangtsé.