Versió lleidatana a la xarxa de la sèrie 'La casa de papel'

Què passaria si els personatges de La casa de papel... fossin de Lleida? La resposta és a La casa dels prèssics, una minisèrie de factura lleidatana ideada per l’actriu Violeta Porta, amb un primer capítol d’uns tres minuts de durada que es va estrenar ahir a YouTube. Evidentment, es tracta d’una “paròdia” de la popular producció espanyola d’Atresmedia i, des de l’any passat, de Netflix que trenca índexs d’audiència. L’actriu, guionista i directora lleidatana va explicar a SEGRE que “la idea va sorgir en ple confinament i amb el sector cultural totalment aturat”. Formada a l’Aula de Teatre de Lleida i posteriorment en una escola d’art dramàtic a Madrid, Porta viu des de fa un any a Barcelona, però manté una àmplia xarxa d’amics i contactes de la professió a Ponent, que va començar a trucar per telèfon proposant-los la idea. El projecte és tan original com limitat de mitjans.

“Cadascun dels vuit personatges es grava des de casa, amb les locucions també amb el mòbil i l’edició posterior amb el meu ordinador”, va comentar Porta. I si els populars protagonistes de La casa de papel porten noms de ciutats cosmopolites com Tokio, Lisboa, Moscú, Rio, Estocolmo o Berlín, els de La casa dels prèssics s’identifiquen amb uns noms molt més propers, com Gerri, Torrefeta, Esterri o Altorricó. Porta va assenyalar en aquest sentit que “també he provat d’adaptar el guió a cadascun dels personatges, com un vestit a mida”.

Els actors de la minisèrie lleidatana porten noms com Gerri, Torrefeta, Esterri o Altorricó

En el cas de la minisèrie lleidatana, no es tracta de planificar un singular assalt a la Fàbrica de Moneda i Timbre, amb ostatges inclosos, com succeeix a La casa de papel sinó que la idea s’ha adaptat al sector econòmic més important de Lleida, l’agrari. “En lloc d’un atracament ideem un pla per blindar els preus agraris, com una reivindicació del camp”, va afegir Porta sense voler revelar més detalls per no trencar la sorpresa. De moment, La casa dels prèssics només dóna per a tres capítols, encara que “el més divertit seria poder rodar-la en actitud professional”, va concloure.