L'Espanya de Vox en una nova novel·la negra d'Eladi Romero

Un personatge afiliat a Vox apareix assassinat amb el clàssic garrot fet servir fa anys a Espanya per executar els condemnats a mort. Un cas que portarà de cap la policia madrilenya i en la resolució del qual participarà un vell professor retirat en un poblet d’Astúries. Aquest, alhora, veurà com la seua vida es complica quan descobreix que entre els seus veïns pot ocultar-se l’assassí. Aquesta és la trama de Regreso al planeta de lo simios, la nova novel·la d’intriga que firma el lleidatà Eladi Romero (el Pont de Suert, 1956), l’autor més prolífic de Ponent de les últimes dècades (vegeu el desglossament). El llibre acaba de sortir al mercat en format digital a Laertes, que el publicarà també en paper al mes de juny. Romero utilitza un títol tan cinematogràfic com a metàfora del que considera “el retrocés racionalista, de pensament i idees que viu Espanya en els últims anys, que s’ha traduït en l’ascens en les últimes eleccions d’un partit com Vox”. Per això el llibre també llueix de subtítol “novel·la d’intriga en l’Espanya de Vox”. Un relat de ficció ambientat a Astúries i Madrid que, tanmateix, s’origina en fets reals. A començaments de l’any passat, l’australià Brendon

Tarrant

va assaltar unes mesquites de Nova Zelanda, armat amb arsenal i retransmetent els seus moviments per Facebook, emportant-se la vida de mig centenar de persones. Com a record va deixar un manifest en el qual va explicar que la seua preocupació per la invasió dels “no blancs” per tot el món es va extremar després de visitar diversos països europeus, entre els quals hi havia Espanya, i va revelar la seua admiració cap al criminal neonazi Josué Estébanez, empresonat a la presó d’Astúries. “Tarrant hauria pogut passar per Astúries i estar en contacte amb Vox?”, es demana l’autor de la novel·la. De vegades, la ficció pot confondre’s amb la realitat.

Un autor rècord, amb més de vuitanta títols des dels anys 90 Desde els anys 90, uns 80 títols amb una mitjana de dos o tres llibres a l’any. Aquest és el ritme rècord d’Eladi Romero, doctor en Història i catedràtic de Secundària, que en els últims anys fins i tot ha incrementat després de jubilar-se i deixar les classes a l’institut de Binèfar. Bona part de la seua producció literària es reparteix entre la novel·la negra i les obres d’investigació o divulgació històrica vinculades a crims o guerres. Però també és autor de més d’una dotzena de guies de viatge, la meitat de les quals sobre països de l’antiga Iugoslàvia. De fet, ja té dos noves obres llestes per als propers mesos.