Cançó trista per Pau Donés

El cantant Pau Donés, líder de Jarabe de Palo, va morir ahir als 53 anys a la seua casa de Bagergue, a Naut Aran, al no poder superar el càncer de còlon que patia des del 2015. En un comunicat, la família va agrair a l’equip mèdic i a tot el personal hospitalari “tot el seu treball i dedicació durant tot aquest temps”, alhora que va demanar el màxim respecte i intimitat en aquests moments tan difícils. També va donar les gràcies a l’Hospital i Institut Oncològic Vall d’Hebron, a l’Hospital Sant Joan Despí Moisès Broggi, a l’Institut Català d’Oncologia i al servei de pal·liatius de l’Espitau de Vielha. Nascut a Montanui, a la Ribagorça oscenca, i autor d’alguns dels grans èxits de la música espanyola de les últimes dècades, com La Flaca, Depende, Humo, Grita o Bonito, que va plasmar en una dotzena d’àlbums, la seua mort va deslligar un mar de reaccions molt sentides des de tots els ordres de la vida tant per les seues cançons com per la seua humanitat i per la seua resistència davant el desànim fins a l’últim minut.

Companys de professió com Estopa, Sopa de Cabra, Rozalén, Manolo García, Ismael Serrano, Alejandro Sanz, Rosana i Jorge Drexler; actors com Antonio de la Torre, Dani Rovira i José Corbacho; el comunicador Andreu Buenafuente; cineastes com J.A. Bayona i Santiago Segura; entitats com Òmnium Cultural, la SGAE i Open Arms (amb la qual Donés va col·laborar) i un llarg etcètera d’institucions i festivals es van acomiadar del líder de Jarabe de Palo amb missatges d’impotència, tristesa i agraïment.

Partits com el PSOE, PSC, ERC, PP i Cs van lamentar la seua mort. El ministre de Cultura i la consellera Vilallonga també van recordar el cantant, com el mateix president Torra i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, o la ministra d’Igualtat, Irene Montero, que va destacar que “sempre ens quedarà la teua música”.

El 2015, Donés va revelar que l’havien operat d’un càncer de còlon, que el va obligar a cancel· lar els seus concerts. El 2016, el cantant va anunciar que s’havia curat, encara que un any des· prés va patir una recaiguda, que va afrontar després amb nova gira, disc i llibre; tanmateix, va mostrar la seua intenció de deixar la música a partir del 2019. No obstant, l’abril passat, en ple confinament, va llançar a les seues xarxes socials la cançó Vuelvo i va anunciar que Jarabe de Palo tornaria a gravar un disc.

De Montanui a la Val d’Aran passant per Barcelona

Pau Donés va nàixer l’11 d’octubre del 1966 a Montanui, a la Ribagorça aragonesa, encara que es va criar a Barcelona, on es van traslladar els seus pares quan ell era un nen de pocs anys. Català d’adopció, sempre es va sentir molt lligat al seu poble oscenc natal, on es va fer una casa i on ara viu el seu pare (l’alcaldessa va dir ahir que “sempre se’l va considerar un veí més”), i proper al lloc de residència que va triar fa uns anys a la Val d’Aran, com va recordar en diverses entrevistes. De fet, el cantant va morir a la seua casa de Bagergue, a Naut Aran, que s’havia convertit en un dels seus refugis aquests últims anys. A la seua residència aranesa fins i tot comptava amb un complet estudi d’enregistrament que va utilitzar en diversos treballs discogràfics.

Donés va començar la seua carrera musical amb només 12 anys, quan la mare li va regalar una guitarra elèctrica. Als 15, amb el seu germà Marc, que tocava la bateria, ja va formar el primer grup, J.&Co. Band, i més tard, un altre de batejat com a Dentaduras Postizas. Eren els 80, en què va compaginar la passió musical amb treballs com a model, agent comercial o cambrer, i en els quals va rebre el cop que va significar la mort de la seua mare, cosa que també va comportar ferse càrrec dels seus tres germans petits. El 1996, ja amb 30 anys, va formar Jarabe de Palo i va arribar el gran èxit amb La Flaca.