PATRIMONI LITIGI
El Suprem revisa el 'cas Sixena'
El tribunal admet els recursos de Generalitat, Consorci del Museu i MNAC contra la sentència d'Osca que anul·lava la compravenda de 97 obres || D'aquestes, 43 van ser a Lleida fins al 2017
El Tribunal Suprem ha admès a tràmit els recursos de cassació i per infracció processal que van interposar el gener del 2018 la Generalitat, el Consorci del Museu de Lleida i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) contra la sentència del 30 de novembre del 2017 de l’Audiència d’Osca que va declarar nul·la la venda d’obres de Sixena a la Generalitat. Amb aquests recursos es pretén revisar la sentència i recuperar les 97 obres que ara es troben al monestir de Vilanova de Sixena, 43 de les quals eren al Museu de Lleida fins al mes de desembre del 2017, quan la Guàrdia Civil se les va emportar en aplicació de l’article 155 a Catalunya (vegeu el desglossament). Les altres obres, 53 en total, estaven al MNAC i van ser entregades pel conseller Santi Vila. En la interlocutòria, dictada dimecres 3 de juny, el Suprem dóna de termini 20 dies a les parts per presentar els seus escrits.
La Generalitat, el Museu de Lleida i el MNAC van presentar els recursos davant del Suprem contra la sentència oscenca que ratificava la nul·litat de la compravenda de 97 obres d’art del monestir de Sixena per part del Govern català a les monges, una resolució dictada en primera instància pel Jutjat d’Instrucció número 1 d’Osca l’abril del 2015.
A l’orde de Sant Joan de Jerusalem els anys 1983, 1992 i 1994 per 75 milions de pessetes per les 97 peces
En el seu cas, el Museu va al·legar “indefensió” del Consorci al no poder intervenir des del principi del procés judicial; que la sentència del 2012 del Tribunal Constitucional va negar que el Govern d’Aragó pugui exercir competències en matèria de Cultura sobre les peces originàries de Sixena; que la declaració de Monument Nacional del 1923 del monestir oscenc no va protegir les obres d’art i que no era necessari comunicar ni sol·licitar autorització per adquirir-les al ministeri de Cultura ni al Govern d’Aragó, perquè Catalunya ja tenia el 1983 les competències.