Adéu a una actriu de pur talent

Tot just dos dies després que el món cultural es vestís de dol per la mort del cantant Pau Donés a causa d’un càncer, ahir aquesta malaltia també va segar la vida de la popular actriu Rosa Maria Sardà, que va morir a casa seua al barri d’Horta de Barcelona als 78 anys. En les últimes setmanes, el periodista Jordi Évole havia entrevistat la presentadora i humorista, i va parlar del càncer limfàtic que patia des de feia anys. “No estic en el millor moment de la meua vida perquè als 78 anys no s’està en el millor moment de la vida”, va explicar l’actriu, que va afirmar estar malalta, i no d’una malaltia que es diu per allà, va avisar. Va afegir: “Jo tinc un càncer però no saben on el tinc i se l’inventen. És un càncer que està controlat”, va afegir. Tanmateix, va comentar: “Jo no lluito contra res. No es lluita contra un càncer. El càncer és invencible, no es lluita”. “Però no es tracta d’un partit a veure qui guanya. El càncer sempre guanya”, va sentenciar Sardà.

Germana del presentador Xavier Sardà, Rosa Maria va nàixer el 30 de juliol del 1941 a Barcelona, i es va casar amb Josep Maria Mainat, un dels membres de La Trinca. Aquests van ser ahir dels primers a acudir al tanatori de Sancho de Ávila de la capital catalana, per on també van desfilar personatges i amics com Boris Izaguirre, Manel Fuentes, Carlos Latre i Juan Carlos Ortega. Durant tota la jornada, el món de la cultura, la política i la comunicació van acomiadar a les xarxes socials l’actriu, humorista i presentadora, un referent en el món de les arts escèniques, amb una llarga i exitosa activitat tant en teatre com en cine i televisió. En el seu historial va participar en més de 40 llargmetratges, des d’El vicari d’Olot, de Ventura Pons el 1980, fins a Ocho apellidos catalanes (2015) i La reina de España (2016), pasant per títols com Airbag (1997), La niña de tus ojos (1998), Todo sobre mi madre (1999) o El embrujo de Shanghai (2002). Va ser una actriu polifacètica, de les poques que van aconseguir una popularitat similar al teatre, el cine i la televisió, mitjà en el qual es va convertir en una autèntica showwoman amb Ahí te quiero ver (1984 a 1987), amb entrevistes, música i humor al costat del recordat Enric Pous en el paper d’Honorato. De fort caràcter, el 2017 va tornar la Creu de Sant Jordi atorgada el 1994 “perquè me la va donar un corrupte”, en al·lusió a Jordi Pujol.

Una vida d’èxits al teatre, el cine i la televisió Rosa Maria Sardà va debutar als escenaris el 1965 amb l’obra Cena de matrimonios, d’Alfonso Paso, i es va consagrar a les taules quatre anys després amb el seu primer paper protagonista, el que li va donar Ventura Pons al muntatge Knack. Va interpretar clàssics com Esperando a Godot, de Samuel Beckett, i Madre Coraje y sus hijos, de Bertold Brecht. Va treballar amb autors i directors com Terenci Moix, Josep Maria Benet i Jornet, Lluís Pascual, Adolfo Marsillach, Josep Maria de Sagarra o Mario Gas. Als anys 80 va saltar al cel·luloide sota la batuta de Fernando Trueba, Fernando Colomo, Ventura Pons o Pedro Almodóvar i també va triomfar a la televisió (Ahí te quiero ver). La seua llarga carrera cinematogràfica va ser reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals dos Goya (gala que va presentar en 3 ocasions) per Sin vergüenza, de Joaquim Oristrell, i ¿Por qué le llaman amor cuando quieren decir sexo?, de Manuel Gómez Pereira, i la Medalla d’Or de l’Acadèmia del Cine. L’última visita a Lleida, el 2013 a la Llotja amb l’obra Dubte, amb Ramon Madaula i Nora Navas.