La coberta del claustre de la Seu Vella ocultava les lloses originals, amb 'anotacions' del segle XIV

La represa de les obres de restauració de la Seu Vella després de la parada obligada pel Covid-19 ha ofert una sorpresa a les arqueòlogues, ja que sota la coberta de l’ala est del claustre ha aparegut l’enllosat original, del segle XIV. Es tracta d’una troballa excepcional ja que, d’una banda, les rajoles es renovaven cada vint o trenta anys (des del 1390 està documentat el seu manteniment) i, per l’altra, sobre aquestes lloses de més de 700 anys s’ha conservat la plantilla, que és el dibuix a escala 1:1 que va gravar en el seu dia sobre la pedra l’arquitecte (mestre d’obres) per planificar la delicada traceria dels arcs gòtics del claustre.

Era com una guia per als picapedrers que treballaven al temple. Marta Moran, del Servei Municipal d’Arqueologia de la Paeria, va ser la descobridora, juntament amb la seua companya Isabel Gil, del que podria definir-se com un gran pla de pedra que permetrà tenir molta informació sobre com es va construir el claustre. Reconeix que va ser “molt emocionant” constatar que les marques que s’intuïen a les lloses formaven un gran dibuix. “Això es feia a totes les catedrals, perquè era una gran superfície plana sobre la qual es podia treballar, però es perdia perquè es renovava la teulada o perquè a l’estar a la intempèrie es desdibuixava amb el pas del temps.” La plantilla descoberta a Lleida és l’única de Catalunya i una de les més antigues de l’estat. “A Sevilla també s’ha conservat, però és posterior i a Galícia n’hi ha una de barroca”, explica. Són uns 200 metres quadrats que poden donar informació sobre el monument. “Hem d’estudiar què signifiquen algunes marques al costat dels dibuixos, perquè poden ser indicacions de com col·locar l’ornamentació.”

El motiu pel qual s’hauria salvat aquest tram de la coberta és, paradoxalment, perquè no drenava bé i es van cobrir les lloses per modificar el pendent. “Ara cal netejar bé les restes de morter per veure amb més claredat els dibuixos i estudiar el conjunt.” Moran és partidària que, una vegada restaurat i documentat, “es cobreixi de forma reversible, perquè, encara que no tingui un valor estètic, és una cosa històricament molt important”.

Els mestres d’obres aprofitaven les grans superfícies planes per fer ‘plans’ de treball

Hi està d’acord Francesc Fité, catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de Lleida. “És un descobriment molt important”, subratlla. Fité creu que és imprescindible netejar i restaurar les restes per fer més visible el dibuix i recollir-ne informació. “Caldrà fer una foto amb dron i comparar-la amb els dibuixos de les claraboies més antigues del claustre.” Per a Fité, “és un miracle” que s’hagi conservat aquesta informació i explica que “a partir d’aquests gravats es feien les plantilles de l’arc, primer en fusta i, posteriorment, en pedra”.

D’altra banda, a les cobertes del claustre calia millorar la impermeabilització, així com l’evacuació correcta de les aigües. A més, s’alleugeriran les càrregues als nervis dels arcs. Quedarà pendent l’ala de les cobertes del claustre de ponent, que es restaurarà en una altra intervenció que es finançarà des del ministeri de Cultura.

El monument acollirà un gran congrés trenta anys després La troballa a les cobertes del claustre centrarà algunes de les ponències del gran congrés programat per al 2021 sobre la Seu Vella. Aquest congrés arriba trenta anys després del de l’any 1991, quan encara estava pendent la restauració del monument. Les obres del claustre coincideixen amb les de la torre i la Porta dels Apòstols. Les executa la Generalitat i tenen un pressupost de més d’1,7 milions d’euros. Els treballs de la Porta dels Apòstols tenen com a objectiu frenar els processos de degradació del conjunt escultòric, a més d’intervenir en l’acabament final de la façana i millorar la coberta. Al campanar es treballa, sobretot, al templet superior.