La torre de Vallferosa ja té el seu llibre

Fins fa un quart de segle, la torre de Vallferosa era un més dels tresors de Torà. Quan la veies per primera vegada et senties una mica com un descobridor. Es presentava llavors com una cosa inesperada i sorprenent. Deixaves el cotxe a la placeta de Mas Clavells. Després saltaves una paret de marge i enfilaves un camí retorçat de poc més d’1 metre d’ample i cobert de vegetació. Després de caminar un quilòmetre, quan et feia la sensació d’haver-te equivocat, de cop apareixia de forma contundent la torre, decorada amb el verd espès d’una vegetació en la qual s’enfronten a mort el pi de les muntanyes del Solsonès i el roure de la terra àrida de la Segarra.

Amb els anys el turisme ha anat fent seua Vallferosa. Es va dissenyar un accés rodat fins als peus del monument, es van habilitar unes escales de fusta d’uns 10 metres per poder-hi entrar i, finalment, després de successives fases d’obres, es va aconseguir fer visitable les entranyes del gegant.

L’última pinzellada que posa aquest patrimoni de relleu ha estat el llibre de 215 pàgines que, d’una banda, recull els estudis de la tradició secular sobre Vallferosa, i de l’altra, els de quinze anys d’investigació d’un equip d’arquitectes, historiadors i arqueòlegs i que ha vist la llum aquesta setmana amb el finançament de Generalitat, Diputació, CaixaBank i el consistori.

El treball, amb l’aportació de 26 estudiosos, ha estat coordinat per l’arquitecte de Cervera Josep Esteve i l’arqueòleg de Tarragona Joan

Menchon

. Com resa la publicació, és “l’obra mestra de l’arquitectura militar del segle X”. Vallferosa i el seu entorn tenen la facultat de traslladar-nos en un instant a com era la vida rural fa mil anys. De fet, és una fortificació única. Amb els seus 32 metres d’alçada (i un diàmetre de planta de 12,80 metres) és la torre de vigilància medieval més alta de Catalunya i possiblement d’Europa.

El llibre serveix també per desmuntar i reescriure bona part de la història del monument. El seu origen se situa entre els segles VIII i IX i no als X-XI com apuntaven les primeres fonts documentals que es tenen del lloc.

Ara sabem també que els seus dos anells de planta redona o torres concèntriques que donen forma a l’edifici es van aixecar de forma simultània, i no en etapes constructives diferents, per donar més solidesa defensiva a la fortificació original com s’apuntava fins fa poc. Tot un gegant que amb aquest llibre és més assequible i fàcil de conèixer.

El volum apareix just quan estan a punt d’arrancar les últimes obres que han de deixar finalitzats els treballs de recuperació del conjunt monumental iniciats el 2006.

Quanta gent visita cada any Vallferosa?

Amb exactitud no ho sabem, però les visites guiades superen el miler.

Les obres de rehabilitació repercutiran també en l’entorn?

Possiblement una part dels actuals treballs es destinin a millorar l’entorn amb mobiliari i senyalització d’accessos.

I la resta del conjunt monumental: església i poble deshabitat?

L’església es va intentar fa uns anys. Era un projecte de 700.000 euros per convertir-la en centre d’interpretació, però no tenim capacitat econòmica per afrontar-ho. Del poble, on es va viure fins al final de la Guerra Civil, hi ha dos propietaris però no arriba ni la llum ni l’aigua. La torre i l’església són de la diòcesi de Solsona, cedides per 50 anys.

Com és possible?

La van inscriure en el registre a començaments del segle XX.