SEGRE

PATRIMONI RESTAURACIÓ

Conservaran les lloses del s. XIV de la Seu

Les protegiran de forma provisional amb plafons i no descarten que en un futur puguin ser visitables || Analitzaran si hi ha més traceries de les obres originals en un altre tram de la coberta

L’alcalde accidental, Toni Postius, ahir durant la visita a les obres de restauració de la Seu Vella.

L’alcalde accidental, Toni Postius, ahir durant la visita a les obres de restauració de la Seu Vella.ITMAR FABREGAT

Creat:

Actualitzat:

Les rajoles trobades sota la coberta de l’ala est del claustre de la Seu Vella en què el mestre d’obres va planificar a escala original les traceries dels arcs gòtics es protegiran amb plafons i no es descarta que en un futur puguin ser visitables. Tal com va revelar SEGRE el mes de juny passat, aquestes lloses, descobertes al restituir una part de la plataforma de la coberta del claustre i que cobreixen una superfície d’uns 200 metres quadrats, van servir com a guia a arquitectes i picapedrers per a la construcció dels arcs gòtics del claustre romànic del monument, i permeten descobrir-ne el disseny original, amb els dibuixos dels pètals i el punt d’ancoratge del compàs per donar-los forma. Per consolidar aquesta troballa, l’alcalde accidental de Lleida, Toni Postius, va explicar ahir durant una visita a les obres de restauració del monument que buscaran un nou finançament per excavar un altre tram de la coberta del claustre, a fi de poder trobar més traces de plantilles originals com les que s’han trobat recentment.

“És un projecte clau per a la ciutat de Lleida pel qual estem lluitant, ja que aporta més valor afegit al patrimoni de la ciutat”, va assenyalar Postius, que va afegir que “la Seu Vella, l’emblema més significatiu de la ciutat, mereix tots els nostres esforços econòmics per recuperar un patrimoni que és de tots els lleidatans així com de tot el país”.

La plantilla descoberta a Lleida és única a Catalunya i una de les més antigues de l’estat

Val a destacar que les traceries han estat qualificades de molt importants per arqueòlegs i historiadors al tractar-se d’unes de les més antigues d’Europa, comparables a les de les catedrals de York i Narbona. El motiu pel qual s’hauria salvat el tram de coberta on es troben aquestes traces és perquè aquesta no drenava bé i es va cobrir amb morter per modificar el pendent. En aquest sentit, les obres de restauració que es porten a terme a la coberta consisteixen a millorar-ne la impermeabilització, així com l’evacuació correcta de les aigües. Per fer-ho era necessari retirar el morter, cosa que va deixar les lloses al descobert, i en els trams en els quals no n’hi ha s’està col·locant una lamina impermeabilitzant que, posteriorment, es cobreix amb formigó i noves rajoles, amb la qual cosa es redueix un 4 per cent la inclinació del sostre.

Quedarà pendent l’ala de les cobertes del claustre de ponent, que es restaurarà en una altra intervenció que finançarà el ministeri de Cultura.

En aquesta última actuació, és on ha aparegut la troballa de les traceries originals dels arcs.

Més d’1,7 milions per restaurar la Seu Els treballs de restauració de la Seu Vella que executa la Generalitat se centren en tres fases: frenar els processos de degradació de la Porta dels Apòstols, treballar als pisos interiors i el templet del campanar i, finalment, millorar la impermeabilització a les cobertes del claustre.

L’alcalde accidental, Toni Postius, ahir durant la visita a les obres de restauració de la Seu Vella.

L’alcalde accidental, Toni Postius, ahir durant la visita a les obres de restauració de la Seu Vella.ITMAR FABREGAT

tracking