PUBLICACIONS NOVETAT
Un llibre revela llegendes de la tradició oral del port del Cantó
'Les rondalles del Peirot', relats basats en personatges i mites del Pirineu
Gerard Canals Puigvendrelló, autor de ‘Les rondalles del Peirot’.
El port del Cantó, el territori enclavat entre `l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà, no només amaga més d’una quinzena de petits pobles a un costat i un altre de les valls del Segre i la Noguera Pallaresa sinó també una rica tradició de llegendes pirinenques en les quals apareixen minairons, encantades, bruixes, óssos, llops i serps i el singular personatge del Peirot.
Gerard Canals va nàixer el 1988 a Vic però les seues arrels familiars el porten sovint fins a Guils del Cantó, d’on procedien els seus avis i on des de fa anys ha gestat Les rondalles del Peirot (Edicions Sidillà), un llibre en el qual ha donat forma literària a uns 35 relats recopilats de la tradició oral de l’imaginari mitològic d’aquesta àrea del Pirineu.
El Peirot figurava la fam i la misèria encarnada en un rodamón que rondava pels pobles del Pirineu
“La casa dels meus avis a Guils del Cantó és Cal Peirot, des de petit conec el territori i m’he llegit i amarat sobre tot el que tenia a veure amb aquest personatge”, va explicar Canals a SEGRE.
“El Peirot era un personatge tradicional típic de moltes valls del Pirineu. Originàriament era una representació de l’ogre que, durant Carnaval, ballava a la plaça mentre la gent l’atiava amb pals. Amb el temps es va convertir en la imatge popular de la fam i la misèria encarnada en un rodamón que, quan arriba als pobles, anuncia mals temps”, va explicar l’autor del llibre.
D’aquesta manera, com si es tractés de la ruta del Peirot pels pobles del port del Cantó, Canals desgrana unes 35 històries basades en contes i llegendes que ha escoltat de la gent gran. “Escoltava històries que m’explicaven els meus avis, gent del poble o pastors i les he convertit en contes perquè aquesta memòria oral no es perdi”.
Històries curioses i, sovint, fosques, com la de Les dotze sabatetes, una llegenda que adverteix que a la casa en la qual es moren nens poc després de nàixer nia un escurçó assedegat de llet que, de nit, s’alleta al pit de la mare mentre mentre ofereix la punta de la cua al nadó.
