NOVEL·LA NOVETAT
Pep Coll torna a Malpui
L'escriptor traça a 'L'any que va caure la roca' una metàfora de la Transició des del món rural || La despoblació de la muntanya als anys 60 i 70
L’escriptor pallarès Pep Coll, ahir amb la seua nova novel·la, ‘L’any que va caure la roca’.
Un poble de muntanya desapareix de la nit al dia el 1975 sepultat sota l’allau d’unes roques immenses. Només se salven set joves hereus que se n’havien anat a la discoteca. El poble és el vell Malpui, el singular territori literari creat fa més de trenta anys per Pep Coll amb una semblança gairebé fotogràfica amb la seua Pessonada natal, al Pallars Jussà. Aquest Macondo tan particular que va nàixer el 1988 a El secret de la moixernera i que també va ser protagonista a El salvatge dels Pirineus (2005) és l’escenari ara de L’any que va caure la roca (Proa), la nova novel·la de l’escriptor pallarès. “Uns joves que estaven enfrontats als seus pares davant de la perspectiva de quedar-se al poble a les seues petites finques, es veuen després de la tragèdia obligats a prendre una decisió: abandonar-ho tot o tirar endavant tots junts, creant una empresa cooperativa i carregats de noves il·lusions de cara al futur”, explica l’autor sobre una trama que no és casual que situï en el 1975. De fet, “la novel·la és una metàfora de la Transició vista des de l’òptica del món rural, amb un últim capítol en el qual l’escriptor evoca què ha quedat quatre dècades després d’aquelles il·lusions del sindicat Unió de Pagesos, de les tractorades, d’aquell ambient de canvi en el qual l’agricultura ancestral estava desapareixent i s’accentuava la despoblació dels pobles de muntanya”, afegeix. “Va ser un moment de la història del país en què van caure moltes coses, va caure una roca i es va emportar moltes coses”, va afirmar Pep Coll, que irònicament va recordar que “a Franco el van enterrar en una gran penya”. L’autor sentencia que “cada generació hauria de poder fer la seua revolució i construir el seu propi poble”.
L’any que va caure la roca havia d’haver sortit al mercat cap al mes de maig, però “la pandèmia va trastocar tots els plans, els llibreters encara tenien guardats els llibres de Sant Jordi, per la qual cosa vam decidir ajornar la publicació fins ara”. Optimista davant del futur més immediat, Pep Coll reconeix que “la situació ha estat una patacada per a músics i actors; almenys, la literatura la reps de manera individual i pots arribar al lector més fàcilment”.
