Jaume Balagueró: «M'agradaria rodar una comèdia»

La trentena d’alumnes de l’Escola Catalana de Cinema i Televisió, al Magical Media, al Turó de Gardeny, van gaudir ahir d’una masterclass a càrrec d’un professor excepcional, el cineasta lleidatà Jaume Balagueró (1968). Especialitzat en pel·lícules de terror, misteri i fantasia des del seu primer llargmetratge fa dos dècades, Els sense nom, Balagueró té a punt d’estrena la seua primera incursió en el thriller i l’acció, Way Down, que de moment no arribarà a la gran pantalla fins a l’estiu que ve per culpa dels efectes de la pandèmia en l’àmbit de la distribució i exhibició cinematogràfiques.

El 2007 va terroritzar el públic amb REC, en la qual un virus estrany afectava una comunitat de veïns. S’imaginava llavors que un virus desconegut podria provocar aquesta pandèmia global?

Ningú no podia imaginar-se una cosa així, ni fantasiejant, seria com una distopia. Aquesta pandèmia és més impactant, de nou la realitat supera la ficció. Però és aquí, ha arribat, i això que ja es veien símptomes que ens estaven advertint que un fenomen així podia passar.

L’ha afectat en el seu últim projecte de pel·lícula l’aturada cultural, també en el sector del cine?

A la producció de Way Down, gairebé gens. Vam acabar el rodatge a finals de juny de l’any passat i el confinament a la primavera ja ens va agafar amb la postproducció a punt d’acabar, ens faltava poc més d’una setmana. Tanmateix, teníem prevista l’estrena aquest mes de novembre, però s’ha acabat ajornant fins a l’estiu vinent perquè distribuïdors i exhibidors estan esperant que es normalitzi el mercat.

Que puguin omplir-se els cines.

Sí, és clar. Ara els aforaments de les sales eren només al cinquanta per cent. Sobretot és un gran problema per a les grans produccions comercials. A més a més, si els complexos multisales per poder compensar la reducció de l’aforament, reserven més pantalles per a aquests grans èxits, les pel·lícules que són més petites llavors es queden sense lloc on poder estrenar.

Haurem d’esperar, doncs, per al seu debut en el thriller.

Sí, després d’anys amb pel·lícules de por, amb Way Down he rodat un thriller d’“infiltració”. És un film molt blanc, per a tota la família, un divertimento absolut. Un atracament al Banc d’Espanya quan la final del Mundial de Futbol de Sud-àfrica, el juliol de 2010, va reunir centenars de milers d’aficionats celebrant el títol a les portes del mateix edifici.

Deixa enrere així el terror?

Bé, és un contrast amb tot el que havia rodat fins ara, però estic obert a tots els gèneres, a qualsevol cosa que m’agradi. De fet, m’agradaria fer una comèdia, per què no?

Creu que el públic tornarà de nou a omplir els cines?

La situació s’ha de normalitzar i, malgrat l’augment d’oferta de les plataformes televisives i la comoditat de la llar, la gent tornarà a les sales. És com organitzar sopars especials a casa, convidar els amics..., però sempre ens agradarà sortir algun dia al restaurant.

Com veu aquesta escola de cine a Lleida, lluny dels centres de producció de Barcelona i Madrid?

Crec que el talent i la vocació no entenen si estudies a Madrid o Barcelona. Lleida és plena de gent que necessita explicar històries en el cine o en formats audiovisuals, i gràcies a aquesta escola pot formar-se a casa. Més endavant, ja sortiran fora.