Mor el cineasta Francesc Betriu

El guionista, productor, director i crític de cine Francesc Betriu, nascut a Organyà, va morir ahir als 80 anys, segons va anunciar l’Institut Cultural de les Empreses Culturals (ICEC). El cineasta de l’Alt Urgell va ser reconegut el mes de novembre passat amb el Premi Gaudí de Honor-Miquel Porter 2020, màxim reconeixement del cine català. L’Acadèmia el va distingir per la trajectòria “consistent i dilatada”, pel compromís social “ferm” i per la diversitat de la seua producció, amb títols com Furia española o La plaça del Diamant. L’Acadèmia del Cinema Català afirmava llavors que Betriu pertany a una generació “valenta” de cineastes que va deixar segell durant el franquisme i la transició amb un cine “compromès, transgressor i mutilat”. I va subratllar que el cineasta “va patir les conseqüències de la censura” des del primer curtmetratge. El llavors ministre de Franco Manuel Fraga Iribarneli va prohibir el curt Los Beatles en Madrid “sense ni tan sols veure’l”, acusat de desmentir la versió oficial de fracàs d’aquesta gira que va voler difondre el règim dictatorial. També van ser objecte de la censura franquista pel·lícules de sàtira social com La viuda andaluza (1976), Los fieles sirvientes (1980) o Furia española (1975), pel·lícula que, segons l’acadèmia catalana, té el “rècord de talls” de la censura espanyola: 22 en tan sols onze minuts. La cinta, afegeix la mateixa font, seria una de les últimes que veuria el dictador Franco abans de morir. Durant els anys 60 va treballar com a corresponsal a Madrid per a la revista Fotogramas i com a director de la Revista Española de Sociología. També va formar part de la companyia de teatre independent Los Goliardos. El cineasta es va definir com a “pioner del curtmetratge de ficció” a través d’una productora que va crear a Madrid per fer curts de ficció professionals.

L’autor va cedir el seu llegat cinematogràfic i el Gaudí a la UdL

El mes d’octubre passat el cineasta va fer donació del seu fons documental a la UdL per a la seua catalogació i estudi. Entre la donació també es va incloure el Gaudí d’Honor 2020, els més de 6.000 volums de la biblioteca del cineasta, així com la seua col·lecció de revistes i còmics, la documentació relacionada amb les seues pel·lícules i sèries de televisió, i objectes de decorats, claquetes i altres premis. Tot aquest llegat va arribar el mes de gener passat a la UdL, dipositària del fons del director lleidatà. Tot aquest material s’està ara catalogant i tractant.