ART ESTUDIS
La UdL autentifica un Nonell
Després d'una investigació de sis mesos del CAEM || El dibuix inèdit 'La captaire', fet a ploma amb tinta xinesa sobre paper entre el 1897 i el 1898
El dibuix de Nonell autentificat des de Lleida.
El Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida ha autentificat una obra inèdita del pintor Isidre Nonell (Barcelona 1872-1911), artista clau del postmodernisme i postimpressionisme català. Es tracta de La captaire, un dibuix a ploma amb tinta xinesa sobre paper continu setinat procedent d’una col·lecció particular, que forma part del procés creatiu de l’obra Res d’una infeliç, conservada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Els investigadors del CAEM, dirigits per Ximo Company, han estudiat durant més de sis mesos aquest dibuix, de 25,9 x 32,8 cm, firmat “Nonell” al revers de l’obra. L’equip del CAEM ha comptat amb la col·laboració de Miguel Ángel Herrero, especialista en processos de calc i còpia, i de Glòria Escala, experta en Nonell i dedicada a la catalogació monogràfica de la seua obra pictòrica.
L’examen organolèptic visual, amb lents d’augment i microscopi digital, ha conclòs que es tracta d’un dibuix fet i firmat per Nonell, mentre que l’anàlisi amb llum transmesa ha corroborat que el paper correspondria al període assignat a l’obra, entre el 1897 i el 1898, que coincideixen amb el seu primer viatge a París, poc després de visitar la Vall de Boí (vegeu el desglossament). Els experts també han sotmès La captaire a fotografia digital infraroja ultraviolada i d’alta definició, així com a una macrofotografia per evitar manipular-lo en excés atesa la fragilitat del paper.
Va trobar la inspiració a la Vall de Boí abans de viatjar a París
Isidre Nonell va deixar de banda el paisatgisme poc abans de dibuixar aquesta captaire. Va ser l’estiu del 1896, quan es va instal·lar al balneraio de Caldes de Boí, que regentava la família del seu amic i artista Juli Vilamitjana. Nonell va quedar molt impressionat amb els cretins de goll prominent que abundaven al Pirineu a finals del XIX. El pintor els va retratar amb molta cruesa i la sèrie, coneguda com Els cretins de Boí, el va portar a seguir experimentant amb la figura humana i abordar la marginació social. Va tenir molt èxit. Primer, a Barcelona i, poc després, a París.
