Descobreixen que un frontal romànic d'un museu dels EUA és de Sant Martí de Lleida

Dos investigadors del departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han descobert que un frontal d’altar romànic que conserva i exhibeix un museu de Baltimore, als Estats Units, és originari de l’església de Sant Martí de Lleida. The Walters Art Museum, una pinacoteca privada d’aquesta ciutat nord-americana veïna de

Washington DC, conserva des dels anys 30 del segle passat aquesta obra després de comprar-la en una subhasta a Londres com a “art romànic català”. Ara, després de sis anys d’estudis, Jesús Alturo (el Pont de Suert, 1954), catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica, i Tània Alaix, investigadora predoctoral de la UAB, han aconseguit determinar l’origen, l’autor i la data en què va ser pintat aquest frontal de gran valor patrimonial. Un treball d’investigació que ha quedat reflectit al llibre L’antependi de Sant Martí de Lleida a Baltimore i altres obres de l’art medieval català (vegeu el desglossament).

La lectura i interpretació de les inscripcions que figuren al peu del frontal, pràcticament invisibles i considerades impossibles de llegir per estudiosos anteriors, van ser clau per determinar que l’autor va ser el mestre Raimundus (Ramon). A més, Alturo i Alaix han identificat en un document de l’Arxiu de la Corona d’Aragó originari de l’antic monestir sanjoanista d’Alguaire un pintor amb aquest nom actiu en terres lleidatanes, on vivia el 1261, una data molt pròxima a la de la creació del frontal, que els dos investigadors situen uns anys abans, el 1250 (o 1251 en cronologia actual), com consta en la inscripció fins ara illegible.

Per a ambdós experts, les característiques dels materials i l’estil de les representacions dels diferents moments de la vida de sant Martí condueixen a Lleida, com a centre d’origen del frontal, fet que es confirmaria per l’autoria del pintor i la seua presència al Segrià en aquella època.

Així mateix, també han determinat els personatges de la tercera escena del frontal (part inferior esquerra), sovint mal interpretada: el mateix sant Martí beneït per sant Hilari de Poitiers.

Desaparegut’ de l’església lleidatana durant la Guerra dels Segadors

La primera referència trobada pels investigadors en què se cita aquest frontal és del 1931 a París. Però Alturo i Alaix presenten arguments per creure que la peça –entre d’altres– va ser traslladada per tropes franceses que, durant la Guerra dels Segadors (1640-1652), es van instal·lar a l’església de Sant Martí de Lleida. El frontal va ser adquirit a París per l’artista Roger Fry, que posteriorment la va posar a la venda en una subhasta a les Grafton Galleries de Londres. Allà la va comprar el col·leccionista Henry Walters, d’una família nord-americana la fortuna de la qual es va iniciar en el negoci de licors al XIX. Des del 1931, es conserva al The Walters Art Museum, inaugurat el 1909, avui amb una col·lecció de més de 28.000 peces. 

“Tant de bo pugui tornar a veure’s algun dia a Lleida” La directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, va presidir la presentació del llibre de Jesús Alturo i Tània Alaix a l’església romànica de Sant Martí, just el lloc d’on segurament es van emportar aquest frontal d’altar fa més de tres segles. “Tant de bo l’actual col·laboració amb el museu de Baltimore que exhibeix l’obra pugui fer que en el futur puguem gaudir-la una altra vegada a Lleida”, va comentar Ibar, augurant una possible exposició sota la tutela del Museu de Lleida. El seu director, Josep Giralt, va felicitar aquest “descobriment rellevant per a la història de l’art de Lleida”. Alturo i Alaix van revelar que es van plantejar la investigació com “un repte atractiu”, que “també ha valorat el museu de Baltimore”, que publicarà aquest estudi pròximament en anglès.