Sales de cine, músics i actors reclamen reprendre activitats

La primera línia, de l’Institut Català de les Empreses Culturals, té com a objecte compensar les despeses de funcionament de les empreses i entitats culturals durant la crisi sanitària (4,7 milions) i, l’altra, de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, per compensar les pèrdues per la cancel·lació d’espectacles (3,7 milions d’euros).

De fet, aquesta setmana encara aguanten drets dos bolos a Euskadi. Blasi assegura que “tenim companys en situació molt pobra, sobretot els freelance, que viuen d’actuacions puntuals”. Per això, afegeix que “si els responsables decideixen tancar el sector, es necessiten més recursos perquè no quedi tocat de mort”.

El Consell Executiu aprova diverses línies d’ajuts per valor de 8,4 milions

Dimarts passat, un bon nombre de professionals afectats pel nou tancament cultural va protestar per aquesta mesura a la plaça Paeria. Crits, proclames i algunes pancartes, una de les quals resava “Esglésies plenes, i teatres buits. Vergonya!”. Una radiografia una mica extrema de la situació actual al sector, però que expressa la indignació d’actors, músics, ballarins, sales de cine i acadèmies de dansa o teatre, que no entenen que “sempre paguem els mateixos”. Sobretot perquè l’àmbit de la cultura ha demostrat en els últims mesos, quan es podien organitzar activitats amb les mesures preceptives de seguretat, que no ha estat de cap manera un generador de brots positius de Covid. Segons un estudi del ministeri de Sanitat, en vuit mesos només hi ha hagut un brot amb onze contagis en actes culturals a tot Espanya, la qual cosa representa un 0,0003 per cent del milió de contagis a l’Estat. La nova aturada decretada per la Generalitat des de divendres de la setmana passada no ha fet més que augmentar la sensació de precarietat laboral entre els professionals de la cultura. Aquesta mateixa setmana, un estudi de la Unió de Músics Professionals d’Espanya assegurava que tres de cada quatre músics que estaven en actiu el 2019 han experimentat una reducció de l’activitat de més del 90 per cent durant aquest any i un de cada tres no té cap concert emparaulat ni contractat en el que queda d’any. Precisament aquest efecte, el fet que pocs ajuntaments o entitats s’atreveixin a programar concerts o obres de teatre per por d’haver d’acabar suspenent-los, és una altra de les conseqüències negatives del moment. Enric Blasi, actor de La Baldufa, apuntava que “ara podrien implantar la intermitència d’espectacles, un sistema fiscal en la cultura que funciona a França o els Països Baixos en el qual cotitzes molt només quan tens feina i en canvi, quan no actues, vas cobrant una mica de l’Estat”.

Sigui com sigui, tot el sector reclama més ajuts i subvencions per a aquesta travessia del desert. El Govern va anunciar aquesta mateixa setmana diverses partides per valor de 8,4 milions d’euros per parar el cop. Tanmateix, des del sector lamenten que “la majoria no veiem aquests ajuts”. I a tot això, el mateix síndic de greuges va recomanar aquest divendres analitzar les possibilitats de reobertura de sales i teatres i va recordar que la cultura també és un bé essencial.

“S’ha demostrat que la cultura és segura i no sé a què ve aquest acarnissament contra el sector, potser l’odien o els destorbem”, lamenta. Per ara, l’única alternativa són concerts en línia, retransmesos en streaming. Baró ho té clar: “No és el mateix, és molt fred per a l’artista; si aquesta és la solució, preferiria no fer-ne cap. Crec que el virus no s’elimina quedant-nos a casa.”