Descriuen nous fòssils de l'espècie de dinosaure d'Isona

Un article publicat a la revista científica Cretaceous Research obra d’investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) de Sabadell i el Museu de la Conca Dellà, a Isona, descriu noves restes fòssils de l’espècie Parhabdodon isonensis, un enigmàtic dinosaure de bec d’ànec que només es coneix per les troballes d’un jaciment a prop de Sant Romà d’Abella, al Pallars Jussà.

La investigació ha revelat que era un animal de creixement lent però que assolia unes mesures molt grans en comparació amb altres espècies que van viure fa més de seixanta milions d’anys a l’actual Pirineu. L’article analitza dos restes fòssils descobertes i excavades l’any 2018, que corresponen a un fragment del fèmur d’una pota posterior i a un arc hemal, un os fi i allargat que formava part d’una de les vèrtebres de la cua de l’animal.

La investigació confirma que es tracta d’una espècie de dinosaure única, amb notables diferències respecte a altres lambeosaures europeus. Els lambeosaures eren un tipus d’hadrosaures (també denominats de bec d’ànec) que es caracteritzaven per una prominent cresta òssia sobre el cap, la funció de la qual encara és objecte de debat entre els paleontòlegs. L’anàlisi va confirmar també que, amb les actuals dades disponibles, aquesta espècie només va viure a la denominada Formació de Talarn, l’àrea geològica que inclou Sant Romà d’Abella. “I és possible que totes les restes fòssils que tenim corresponguin a un únic exemplar”, segons l’investigador Albert Prieto-Márquez.

Vuit metres de llarg i unes tres tones de pes Gràcies a les anàlisis osteohistològiques –l’estructura interna dels ossos–, els investigadors constaten en l’estudi que l’únic individu que es coneix de Parhabdodon isonensis encara no havia acabat el creixement, però que ja hauria assolit una longitud de vuit metres i almenys unes tres tones de pes. Va ser dels últims dinosaures a desaparèixer del planeta fa 66 milions d’anys.