El Pedrolo censurat, al Corpus Literari de la UdL

Un total de 244 expedients de material literari de l’escriptor lleidatà Manuel de Pedrolo –poesia, teatre i novel·la– enviats en el seu dia pels seus editors a la direcció general de Propaganda del ministeri d’Información y Turismo per ser “validats” ja poden consultar-se al Corpus Literari digital de la Universitat de Lleida. Aquests documents, conservats a l’Arxiu General de l’Administració, a Alcalá de Henares, han estat digitalitzats i penjats per la Càtedra Màrius Torres de la UdL gràcies a un conveni amb el ministeri de Cultura, una ajuda de la Institució de les Lletres Catalanes i els permisos atorgats per Adelais de Pedrolo, la filla de l’escriptor. Els expedients de les obres de Pedrolo (Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990), contenen la carta de l’editor sol·licitant el permís per a la publicació, l’informe del censor, la targeta d’autorització o denegació i els originals.

Manuel de Pedrolo va ser un dels autors catalans més castigats per la censura franquista, no només per ser un dels més prolífics, amb més de 100 títols publicats en quaranta anys, sinó pels seus continguts: “Per allò que diem del catalanisme, opinions polítiques, religió, moral sexual i llenguatge indecorós”, afirmava ell mateix. O com va explicitar un censor a l’informe del 1970 de la novel·la Perquè ha mort una noia: “Se evidencian las dos lacras del buen novelista Pedrolo: su sexualismo y su anti-Régimen.” Dels més de 100 títols presentats als censors, uns seixanta van ser autoritzats, una trentena censurats parcialment i una vintena, denegats. Entre aquests, una novel·la que mai no es va publicar pel seu contingut eròtic: Visita a la Senyora Soler (1959).

Manuel de Pedrolo va ser un dels escriptors catalans més castigats per la censura franquista

Entre altres curiositats, un expedient del 1970 d’Un amor fora ciutat, una novel·la del 1959 que no es va poder publicar fins aquell any prèvia autocensura. El llibre va ser segrestat i Pedrolo va ser processat pel Tribunal d’Ordre Públic acusat d’escàndol públic. Pedrolo es va expressar en català davant del tribunal i va ser el primer autor que va guanyar un judici d’aquestes característiques.