La Vall de Boí, vint anys d'orgullós romànic

Les campanes de les nou esglésies romàniques de la Vall de Boí (Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l’Assumpció de Cóll i l’ermita de Sant Quirc de Durro) van repicar ahir per recordar que feia exactament vint anys que van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Com ja va passar el dia 30 de novembre del 2000, el seu so va inundar tots els pobles de la Vall de la mateixa manera que també ho van fer l’alegria i el cava que van fer córrer els veïns fa dos dècades. Aquest reconeixement d’un patrimoni que compta amb més de nou segles d’història va revitalitzar el territori, el va posar al mapa turístic internacional i ha aconseguit atreure més de dos milions i mig de visitants, uns 130.000 anuals. Tanmateix, el repic de campanes no va ser l’únic homenatge celebrat ahir per commemorar l’efemèride.

El programa d’activitats elaborat pel Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí també va comptar amb una visita guiada a l’església de Sant Climent de Taüll i una festa d’homenatge al temple de Sant Joan de Boí, en la qual va actuar el grup d’acordionistes Ribatònics i també hi van participar diferents personalitats com el director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), Joan Josep Ardanuy; l’alcaldessa de la Vall de Boí, Sònia Bruguera, o el director dels Serveis Territorials de Cultura, Miquel Àngel Cullerés, entre d’altres. Així mateix, l’acte també va comptar amb autoritats que van ser presents en el moment de la declaració com Josep Pont, llavors president de la Diputació de Lleida; Joan Perelada, alcalde en aquell momenti Carme Polo, encarregada de redactar el projecte. Perelada va explicar que se sent particularment “orgullós” d’haver impulsat aquesta iniciativa fa més de vint anys amb l’ajuda de moltes altres persones. “Va ser una feina brutal de més de dos anys que finalment va culminar amb èxit. Gràcies a aquest reconeixement els veïns del territori van començar a creure’s el que hi havia als seus pobles, els va apujar l’autoestima, va ser molt bonic”, va afirmar Perelada, que va indicar també que gràcies al segell de la Unesco van poder restaurar-se gairebé tots els temples i aconseguir que “quan es parli de romànic al món s’estigui parlant de la Vall de Boí”.

Per la seua part, l’actual alcaldessa, Sònia Bruguera, va explicar que la declaració va suposar un revulsiu econòmic. “Va ser un altaveu perquè laVall de Boí fos coneguda a tot el món.” Després de dos dècades a les llistes de la Unesco, va dir Bruguera, continuen treballant a ple rendiment per donar a conèixer aquest patrimoni, i va destacar la renovació del màping audiovisual i la posada en marxa pròximament d’un nou projecte de museografia de l’església de Sant Joan de Boí.

El màping, inaugurat l’any 2013, permet descobrir com era l’església quan es va consagrar el 10 de desembre del 1123. Respecte a l’efecte de la pandèmia del coronavirus pel que fa al nombre de visitants, Fabbienne Laclare, del Centre del Romànic de la Vall de Boí, va indicar que s’han vist “sorpresos per la gran afluència de gent tot i els impediments” i que s’està treballant perquè puguin dur-se a terme també visites online gràcies les noves tecnologies. Finalment, la festa commemorativa va acabar amb una degustació de productes de Torrons Alemany.

Una nit llarga i plena d’incertesa que va acabar en una festa

Barruera va ser una festa el matí del 30 de novembre del 2000 / Josep de Moner

El rellotge marcava les 7.10 hores d’un 30 de novembre del 2000 quan l’alcalde de la Vall de Boí en aquell temps, Joan Perelada, va rebre la trucada més esperada. El conjunt de nou esglésies romàniques de la Vall entraven al selecte grup del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. “Va ser una nit horrible i molt llarga”, confessa Perelada. El comitè de la Unesco que decidia quins nous espais entrarien a formar part dels considerats Patrimoni de la Humanitat es reunia a Cairns, Austràlia. La diferència horària va provocar que tots els veïns dels pobles que formen la Vall de Boí es mantinguessin desperts. “No va dormir ningú, estàvem molt nerviosos. Vam començar la nostra vetllada amb moltes il·lusions, però així que anaven passant les hores, ens arribaven algunes informacions que indicaven que no aconseguiríem el reconeixement, per la qual cosa es va començar a escampar el desànim. Cap a les quatre de la matinada van començar a enumerar-se alguns dels espais que rebrien el segell, però entre aquests no hi havia els nostres temples. Finalment, poc després de les set del matí, va arribar la bona notícia. Es veu que se n’havien anat a dinar i no havien donat tots els noms encara”, va afirmar alegre Perelada.

Després de la bona nova, les campanes de les nou esglésies van començar a sonar, l’alegria va envair el territori i les copes de cava també.