“El Nadal és temps de nostàlgies”

La Rita, a punt d’arribar als seixanta anys, està farta des de fa molt temps d’organitzar cada any el sopar de la nit de Nadal. Ella és la protagonista de la novel·la Germanes, de l’escriptora lleidatana Imma Monsó, publicada per l’editorial Univers i que inclou il·lustracions d’Ignasi Font. “Desenvolupant mons familiars és com em trobo més còmoda”, explica l’autora. El llibre gira entorn de dos germanes però també de la família en el seu conjunt. Monsó confessa que li permet tractar diversos temes com la relació pare i fill o la que hi ha entre dos germanes. La vinculació de la protagonista amb el Nadal marca la novel·la. Monsó veu una certa contradicció a les festes nadalenques ja que, d’una banda, hi ha bons records de la infantesa però després aquesta època de l’any es converteix “en una espècie de llosa d’hàbits consumistes, de viatges que s’han de fer, reunions familiars i de trobades que de vegades no vénen de gust.”

Monsó considera que el Nadal és “temps de nostàlgia i per tornar a connectar amb els absents i els morts, és temps d’emocions i sentiments” i la protagonista de la novel·la, explica, està molt connectada amb el passat. “Les germanes connecten amb el passat per celebrar el Nadal en una casa familiar a la Val d’Aran i ho fan des de fa més de trenta anys”, assenyala. Apunta que cap als cinquanta es té una relació amb el passat que “no és desagradable, envellir ve dotat d’una sèrie d’eines per afrontar-lo, i moltes coses que t’importaven molt t’importen menys i això t’allibera”. Les dos germanes de la novel·la tenen uns cinquanta anys i la seua perspectiva canvia també amb la mort dels pares. Monsó apunta que tenia clar que volia escriure una història entre germanes que a ella li remet les seues amigues més pròximes amb qui comparteix “la intimitat d’un llenguatge comú que és intransferible”. L’autora es va divertir escrivint sobre el personatge del cunyat, al qual dota de múltiples personalitats.

La primera novel·la de Monsó (Lleida, 1959) va ser No se sap mai (1996). El 2008, va guanyar el Premi Internazionale de Letteratura Scrivere per Amore per Un home de paraula i el 2012, el Premi Ramon Llull per La dona veloç.