La col·lecció del Morera creix

Els passats mesos d’octubre i novembre van suposar per a les col·leccions del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida un important nombre d’ingressos d’obra, en concepte de dipòsit. Això significa que els propietaris dipositen al museu una sèrie de peces perquè la institució vagi amb compte, les documenti i difongui. El principal dipòsit va ser el de la família Abad Roses. Antoni Abad Roses i Maria Lluïsa Abad Roses van dipositar 58 escultures de bronze i pedra del seu pare, l’escultor lleidatà Antoni Abad Gil. Una part d’aquest conjunt d’obres està pendent de ser adquirides per part del museu.

Aquest generós dipòsit d’obres suposa que, per primera vegada, el treball d’aquest artista estigui representat a les col·leccions del Morera. Era un buit important considerant que Antoni Abad Gil (1921-1987) va ser un escultor establert a Lleida el 1943, amb una àmplia trajectòria en el treball del marbre i la pedra, molt actiu i vinculat al teixit artístic i social de Lleida des de finals de la dècada dels anys 40 fins a la dècada dels 70. Pare del també artista Antoni Abad, l’any de la seua mort, el 1987, la Fundació La Caixa li va dedicar una important exposició retrospectiva.

La donació de 58 obres d’Antoni Abad Gil permet que aquest artista estigui per fi representat al museu

Un altre dipòsit important va ser el de la Generalitat vinculat a les compres que la conselleria de Cultura ha efectuat per incrementar la Col·lecció Nacional d’Art Contemporani, que aquest any ha comptat amb un pressupost extraordinari que ha permès que 7 peces rellevants de l’escena artística contemporània catalana entrin també a formar part de les col·leccions del Morera.

A petició de la direcció del museu, el departament de Cultura ha dipositat creacions dels artistes Mar Arza (Perill de vida, 2016), una obra que actualitza la poesia experimental amb una lectura contemporània; Pol Merchàn (Pirate Boys, 2018) i Martín Llavaneras (Touchpad, 2016), artistes lleidatans que van participar en la Biennal d’Art Leandre Cristòfol; així com David Bestué (Cavallet i tauler de terra dels Monegres amb llit de riu Ebre en la seva base, fòssil còncau, dos bales d’oliva i sergent de pantà, castell i muntanya subjectant un tapet circular de fum, 2017) i Pere Llobera (Quitamiedos Rococó, 2018), també presents a la Biennal.

Finalment, dos obres de la dació del desaparegut artista Chema Alvargonzález (Transformació, 1994 i Ànima viatgera, 2004). En total, set treballs que van des de la pintura a la instal·lació, passant per l’escultura i l’audiovisual.

D’altra banda, en el marc del Pla Nacional de Fotografia 2020, van entrar en dipòsit 42 fotografies adquirides per la Generalitat que pertanyen als fotògrafs lleidatans Toni Prim i Santi Iglesias i la barcelonina amb arrels a l’Alta Ribagorça Espe Pons. Es tracta de 25 imatges en blanc i negre de Toni Prim, representatives de la seua trajectòria entre el 1974 i el 1999; unes altres 6 de Santi Iglesias, del projecte Perifèria Oest, dedicat a documentar el territori fronterer de la Catalunya rural de Ponent; i 11 d’Espe Pons, del projecte Sota la llum del mar, un treball vinculat a la memòria històrica de la Guerra Civil.