Flors per a Màrius Torres

Per cinquè any consecutiu, l’escultura del poeta Màrius Torres al Canyeret de Lleida va tornar ahir a omplir-se de flors coincidint amb l’aniversari de la seua mort, un 29 de desembre de 1942 al sanatori de Puig d’Olena, al Moianès. Si una malaltia infecciosa com la tuberculosi es va emportar la vida de l’autor de La ciutat llunyana amb tot just 32 anys, una altra pandèmia tant o més contagiosa i global com aquella, la de la Covid-19, va silenciar ahir la tradicional recitació dels seus poemes als peus del bust que Lleida li va dedicar el 1992 en el 50 aniversari de la seua mort. I és que els impulsors d’aquesta iniciativa nascuda el 2016, l’Ateneu Popular de Ponent –i especialment el seu expresident Salvador Escudé–, van preferir aquest any commemorar el 78 aniversari de la mort del poeta de forma més íntima per evitar la presència del més de mig centenar de persones que cada any acudeixen habitualment a la cita. Això sí, la vicepresidenta de l’Ateneu, Pepa Bosch, va reclamar que “no hem d’oblidar-nos mai de Màrius Torres, encara que sigui amb aquest acte més tranquil”, i va demanar que es fes córrer a través de les xarxes socials imatges de l’ofrena floral.

Davant de poc més d’una dotzena de persones, Escudé va recordar que “si fem cada any aquest homenatge a l’escriptor és perquè el seu missatge literari i el seu comportament humà tenen plena vigència”. Això sí, també va lamentar que “si la societat lleidatana encara no valora gaire la poesia de Màrius Torres és perquè es tracta d’una literatura profunda en una societat massa superficial”.

L’alcalde, Miquel Pueyo, va indicar que Màrius Torres “és avui un referent literari i cívic per als lleidatans”

Entre els que van assistir a la cita, l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, que no va deixar de destacar el “paral·lelisme” entre aquella malaltia que va acabar amb la vida de Màrius Torres després de lluitar durant set anys contra la tuberculosi i “l’actual enemic que ningú preveia”. Tanmateix, Pueyo va afegir que “hi ha persones que ens deixen però segueixen vives a la nostra memòria, i més en aquest cas gràcies a una obra poètica que s’ha divulgat i que ha convertit actualment Màrius Torres en un referent literari, cívic, polític i personal per als lleidatans”.