“Fins al final” per Sixena

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, va avisar ahir que el Govern anirà “fins al final” en el recorregut judicial per defensar l’art de Sixena. Després d’analitzar la sentència publicada dijous pel Tribunal Suprem en la qual va declarar nul·la la venda de 97 obres a la Generalitat –44 de les quals, en dipòsit al Museu de Lleida–, Ponsa va assegurar que presentaran un recurs d’empara al Tribunal Constitucional i que, en cas de no prosperar, aniran fins als tribunals europeus. La consellera va informar en aquest sentit que dimarts que ve es reunirà amb la resta de patrons del Consorci del Museu de Lleida (Paeria, Diputació, consell del Segrià i bisbat) per prendre decisions.

Ponsa també va alertar de la situació que aquesta sentència genera de cara a altres museus i autoritats culturals. Segons la seua opinió, “fa mal a la cultura” i demostra que el fet que l’Estat prengui “l’arma jurídica” per atacar qüestions culturals pot ser una “catàstrofe” per a col·leccions museístiques catalanes, estatals i del món. Així, el Museu de Lleida va destacar ahir en un comunicat que “el Tribunal Suprem concedeix la raó a l’Aragó per un únic argument que era secundari i accessori en el seu argumentari: la falta de facultats de la priora del monestir de Valldoreix –en lloc de la de Sixena– per firmar les escriptures de compravenda dels béns amb la Generalitat (vegeu el desglossament a dalt a la dreta). I és que l’argument principal de la posició aragonesa era que la normativa espanyola de patrimoni cultural prohibia aquest tipus de compravenda, i més quan els béns en qüestió procedien d’un edifici catalogat com a monument des del 1923. Per això, el Museu de Lleida destaca que aquesta tesi “ha quedat rebutjada categòricament pel Suprem, que ha acollit plenament els arguments esgrimits des de Catalunya”. La pinacoteca afegeix que aquest rebuig d’aquest argument té una “importància capital”, ja que, “si és així, una gran quantitat de transaccions amb béns culturals protegits haurien quedat automàticament exposats a impugnacions”. Val a destacar que el mateix advocat de l’ajuntament de Vilanova de Sixena, Jorge Español, va dissentir en un comunicat amb el TS en el fet que el propietari d’aquests béns els pugui desafectar per pròpia voluntat del monument on estan adscrits, amb el seu sol desig de vendre’ls, “una cosa que xoca amb les lleis de patrimoni cultural”. Español ho va atribuir al fet que el Suprem “més sembla haver volgut acontentar totes les parts que tenir una vocació duradora de fixar doctrina en aquesta important matèria, per la qual cosa estic segur que la Sala Contenciosa Administrativa haurà de corregir la Sala Civil d’aquest Alt Tribunal”.

Ponsa: “La sentència no està pensada des de l’òptica cultural i d’amor a l’art, sinó d’una altra manera”

Español va afegir fins i tot que els fonaments del TS en aquest punt “posaran el crit al cel al ministeri de Cultura i a les conselleries de Cultura de les comunitats autònomes, ja que suposa un seriós risc per a la protecció integral del nostre patrimoni cultural”.

D’altra banda, la consellera de Cultura va recordar que esperen un altre recurs judicial per les pintures murals de Sixena al MNAC. “Seria del tot improcedent” arrancar-les, una cosa que “no entra al cap de ningú assenyat”, va afirmar.

Pérez es va mostrar satisfet “perquè la justícia, una vegada més, ens ha donat la raó” i va assegurar que el Museu Diocesà de Barbastre-Montsó “està perfectament condicionat per rebre i preservar totes les obres amb totes les garanties tècniques”. S’ha de recordar que les obres d’art a Sixena no poden visitar-se des de fa un any i des del Museu de Lleida s’ha posat diverses vegades en dubte la seua correcta conservació.