Història urbanística de les Borges

L’Espai Macià de les Borges Blanques va recuperar aquesta setmana un trosset d’història de la capital de les Garrigues al segle XX. La família Mias-Navés i successors va donar a aquest equipament cultural uns documents originals de l’enginyer lleidatà Eduard Mias i Codina (1899-1980), entre els quals el projecte de l’ambiciosa xarxa pública de clavegueram encarregada per l’ajuntament durant la Segona República. La donació també va incloure el projecte de clavegueram de Bellpuig, del 1932; el projecte urbanístic de Torregrossa, que Mias va planejar el 1929; el del parc de la Font Vella de les Borges –el més contemporani de la col·lecció de l’enginyer, del 1957–, i finalment, una sorpresa històrica: el més antic dels documents inclosos en aquesta donació, un manuscrit amb el cens d’habitants de les Borges Blanques, datat al segle XVII.

Tot aquest conjunt s’incorporarà a un dels fons que conserva l’Espai Macià, el del germà de l’enginyer, l’advocat i polític lleidatà Pere Mias i Codina (1880-1941), que va ser regidor de la Paeria de Lleida i de l’ajuntament de les Borges Blamques i conseller d’Economia i Agricultura durant el segon Govern del president Francesc Macià, el 1933.

La donació inclou una ‘sorpresa’ històrica: un padró de les Borges datat al segle XVII

Josep Segura, investigador de la figura de Macià i coordinador de l’equipament cultural dedicat al president, va ser un dels responsables de la sortida a la llum d’aquesta documentació. “Fa un parell d’anys vaig veure que la casa de la família a la plaça Major de les Borges estava a la venda i vaig demanar autorització als propietaris per entrar-hi i examinar l’arxiu, perquè en el cas que es conservés documentació històrica no acabés en un rastro”, va explicar Segura. La seua intuïció va funcionar i va poder rescatar així per a l’Espai Macià aquests projectes urbanístics de l’enginyer Eduard Mias, amb la cirereta del padró de la capital de les Garrigues del segle XVII. Eduard Mias va ser durant molts anys l’enginyer municipal de Lleida. L’escriptor Josep Varela recorda que, com a responsable també dels Bombers de la capital del Segrià, ell va ser un dels encarregats de recuperar els morts i atendre els ferits del bombardeig del Liceu Escolar el 2 de novembre del 1937. Durant la Guerra Civil, va ser nomenat segon director de la fàbrica secreta de material de guerra, que depenia de la Comissió d’Indústries de Guerra, presidida per Josep Tarradellas. L’any 1939, el Tribunal Militar de Lleida li va obrir un expedient de diligències prèvies al consell de guerra, però va ser declarat no responsable i va ser posat en llibertat. El 1950 va tornar a Lleida, però ja no va poder exercir el càrrec d’enginyer municipal.

La regidora de Cultura de les Borges, Ariadna Salla, va agrair a la família la donació d’“un material importantíssim i inèdit amb què, a poc a poc, anirem omplint de més contingut l’Espai Macià”.