Els "idiotes hipermoderns", un problema en augment
Es tracta d’un dels aspectes sobre els quals escriu el filòsof cordovès José Carlos Ruiz
El filòsof José Carlos Ruiz en una imatge facilitada per l'editorial Destino.
El filòsof José Carlos Ruiz considera que l’augment dels "idiotes hipermoderns", aquests que no necessiten contrastar informacions, se centren en reafirmar les seues creences i creuen vital fer-les públiques en xarxes socials, ha arribat a ser un "problema contemporani" i serà encara més apressant. És un dels aspectes sobre els quals escriu el filòsof cordovès José Carlos Ruiz, doctor en Filosofia Contemporània, en el seu assaig "Filosofía ante el desánimo" (Destino), en el qual convida a conrear l’art de pensar basant-se en les seues investigacions sobre la societat hipermoderna i l’aproximació de la filosofia al quotidià.
"L’idiota hipermodern és un problema contemporani que serà més apressant perquè els algoritmes de les xarxes socials no estan per la feina d’oferir-te una pluralitat en la visió del món sinó de reforçar els teus interessos i això és el que està conduint a l’augment d’aquest perfil", ha indicat Ruiz en una entrevista amb Efe.
Explica que aquest "idiota" no necessita contrastar informacions perquè se sotmet al seu biaix de confirmació, i tatxa de conspiració, manipulació o falsedat qualsevol evidència que pogués negar o posar en dubte allò de què està convençut: "com a bon idiota perd la capacitat d’escoltar l’altre, que pensa diferent d’ell."
I es pregunta: "on cal posar el focus de la responsabilitat, en les empreses que intenten captar la teua atenció i sotmetre-la el màxim temps possible perquè li és rendible o en els processos polítics, en nosaltres mateixos, perquè no advoquem perquè en l’educació infantil i primària es posi una assignatura de pensament crític?".
Això és precisament una cosa per la qual aquest professor de la Universitat de Còrdova porta "lluitant" molts anys, una assignatura que des dels 6 anys eduqui en el pensament crític als escolars per atansar-se al món.
José Carlos Ruiz creu per això que pot acceptar-se que hi ha un interès empresarial a tenir la societat enganxada a les xarxes socials però també cal acceptar que "no hi ha cap interès en els polítics d’educar en el pensament crític".
D’allà la importància d’analitzar el món actual sota la lògica del pensament crític, perquè, altrament, es configura una identitat abocada a experimentar un desànim crònic, assenyala.
I explica com hem arribat a una exigència de rendiment màxim en cada faceta de la vida i d’aconseguir un plaer màxim possible en cada una d’elles. "Què és això de treure el màxim rendiment del lleure?", es pregunta.
"I no tenim bastant amb la forja d’una personalitat en la vida real que ens llancem la sobrecàrrega d’un avatar que volem que sigui la versió idealitzada de nosaltres" en xarxes socials, explica el filòsof, una cosa que considera "masoquisme".
La pandèmia ha posat de manifest altres conductes de desànim com ha ocorregut, destaca, amb l’augment dels divorcis que hi ha hagut durant els mesos de confinament.
"Moltes relacions de parella contemporànies mantenien el focus d’atenció a les agendes atapeïdes d’activitats, viatges, sortides, dinars, aniversari.. però amb el recolliment de la pandèmia no vam tenir més remei que posar-nos davant de la persona amb la que vivim. I molta gent va descobrir que, en lloc d’una llar, el que tenien era una casa on convivien".
José Carlos Ruiz és autor també de "El arte de pensar (2018), de De Platón a Batman: manual para educar con sabiduría y valores" (2017) i "El arte de pensar para niños" (2019), entre d’altres. Col·labora com a assessor filosòfic en mitjans de comunicació i a la Cadena SER condueix la secció setmanal "Más Platón y menos WhatsApp".
