Sanaüja es queda sense el seu poeta

“Un ha d’estar sempre agraït amb el poble en el qual va nàixer, i jo no només vaig nàixer a Sanaüja sinó que la meua família ja estava aquí al segle XVIII”. Amb aquestes paraules Joan Margarit retia homenatge a la seua població natal el 9 de maig de 2017, jornada en què el poble li va atorgar el títol de fill il·lustre. Va ser una jornada emotiva. Així després de les paraules de l'alcalde Josep Condal, van voler intervenir totes les entitats de la petita població de la Vall del Llobregós.

Veïns, puntaires, l’escola, l’associació de la Gent Gran. Algunes persones grans que encara van recordar que després d’espatllar-se el rellotge del castell, el pare de Margarit va dissenyar el Campanar de les Hores i el van aixecar a la plaça Major els mateixos veïns el 1929.

Com manifesta la historiadora de Sanaüja i presidenta de l’associació Espitllera-Forum d’Estudis Segarrencs, “la seua obra tenia la virtut de connectar emocionalment amb un lector que no tenia per què estar acostumat necessàriament a la poesia culta. Potser era pel bagatge vital i emocional propi”, i afegeix “era un home de la Segarra. Va nàixer a Sanaüja, sempre ho ressaltava, i es va fer més gran a la seua casa de Forès, a l’altre extrem de la Segarra històrica i natural.”

L’alcaldessa de Sanaüja, Gemma Martínez Sangrà, va manifestar que és una jornada de dol “per a tot el poble” i recorda que mantenia una relació constant amb l’ajuntament i els veïns “per Nadal li vam demanar de publicar un poema seu per felicitar als veïns; i posteriorment, ens va dir que volia presentar a Sanaüja durant el mes d’octubre el seu últim llibre de poemes”.