Un 'santuari' de més de 36.000 anys

Fa un any es va donar a conèixer la troballa arqueològica d’un centenar de gravats rupestres a la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, cosa que va provocar que es catalogués aquest espai com un autèntic santuari paleolític. Va ser una troballa excepcional i totalment inesperada just una setmana després de les tràgiques inundacions en aquesta zona, malgrat que els arqueòlegs de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), vinculat a la Universitat Rovira i Virgili, i l’ajuntament no ho van donar a conèixer fins a tres mesos després.

Al llarg d’aquest any d’investigació, el nombre de gravats documentats ha crescut fins a més de 300. Però el descobriment més decisiu han estat unes restes de microcarbons que permeten datar –millor que amb els gravats– els orígens d’aquest espai de culte ancestral uns 36.

000 anys enrere. “No era un lloc d’hàbitat, entraven amb torxes o llums d’oli primitius, i per això busquem elements que haguessin deixat durant aquestes visites que ens permetessin datar el santuari”, va explicar l’arqueòleg Josep M.

Vergès, coordinador de la investigació, que no va descartar que les entranyes d’aquesta cova amaguin més gravats. Malgrat haver hagut de parar les excavacions durant mesos per la pandèmia, els arqueòlegs han pogut avançar molt treball: prospeccions i catalogació de nous gravats, documentació de la cova amb tecnologia 3D per a futures visites a l’espai a través de realitat virtual, i fotogrametria de textures d’alta resolució dels plafons on s’ubiquen els gravats.

.