Adeu a un referent de la poesia

El poeta i arquitecte lleidatà Joan Margarit, Premi Cervantes 2019, va morir ahir als 82 anys al seu domicili a Sant Just Desvern (Barcelona) a causa d’un càncer que li va ser diagnosticat fa poc menys d’un any. Havia nascut a Sanaüja l’11 de maig del 1938, fill de l’arquitecte barceloní Joan Margarit i Serradell i de la mestra Trinitat Consarnau i Sabaté, a qui la Guerra Civil va obligar a retirar-se dos anys abans a la casa de l’àvia paterna a la població de la Segarra. Malgrat que les circumstàncies familiars el van portar a residir després de la contesa per diferents punts de Catalunya i fins i tot a Tenerife, sempre va mantenir una estreta relació amb Sanaüja i la Segarra (més informació a la pàgina següent).

Definit com “l’arquitecte de les paraules” per la seua formació, va ser catedràtic de Càlcul d’Estructures de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. De fet, Margarit va ser un destacat i premiat arquitecte, integrant de l’equip que va guanyar el Concurs Internacional per a l’Anella Olímpica de Barcelona i autor del projecte i direcció de l’estructura del temple gaudinià de la Sagrada Família, encara que la seua faceta constructiva es va veure un pèl eclipsada per la seua enorme obra poètica i el seu ascens a l’olimp literari.

Amb una trentena de llibres publicats, és un dels poetes en llengua catalana més llegits, amb referències temàtiques relacionades amb la Guerra Civil i la postguerra, els sentiments com l’amor, el desig i el dolor, l’empremta familiar, la música i el jazz en particular, l’arquitectura, la llengua, el pas del temps o la ciutat de Barcelona. Poeta d’estètica realista i testimonial, mestre del lirisme amb reflexos de tendresa i de duresa, va escriure simultàniament en català i castellà la major part de les seues obres, amb les quals va forjar un extens i personalíssim corpus poètic.

A banda del Cervantes, Margarit va ser distingit amb els més importants guardons de poesia en l’àmbit de la literatura castellana, com el Premio de la Crítica (1981 i 2007), el Nacional de Poesía i el Rosalía de Castro, ambdós el 2008, l’Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda 2017 o el Reina Sofia de Poesia Iberoamericana 2019. En llengua catalana també va guanyar el Miquel de Palol, el Vicent Andrés Estellés, el Carles Riba, el Nacional de Literatura i, en diverses ocasions, els Jocs Florals de Barcelona i la Crítica Serra d’Or.

Tot just conèixer-se la seua mort, nombroses personalitats del món de la política i la literatura van mostrar el seu dolor a través de comunicats o a les xarxes: des dels reis, el president del Govern espanyol i el ministre de Cultura fins al vicepresident de la Generalitat i la consellera de Cultura en funcions o l’alcaldessa de Barcelona.

La família de Margarit va anunciar que el poeta serà acomiadat “en la més estricta intimitat familiar”. En les properes setmanes, Proa publicarà el seu últim llibre, Animal de bosc (en castellà a Visor).