SEGRE

POLÍTICA CULTURAL LITIGI

Ponsa afirma que “facilitarem la tornada” d'obres a Barbastre

Anuncia art del MNAC per omplir “el que ha de marxar” del Museu de Lleida

La consellera Àngels Ponsa, al centre del grup, ahir al Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig.

La consellera Àngels Ponsa, al centre del grup, ahir al Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig.SEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La consellera de Cultura en funcions, Àngels Ponsa, va arxivar ahir en certa forma més de dos dècades de litigi per les 111 obres d’art del Museu de Lleida que reclama Barbastre. En declaracions als periodistes a Bellpuig, Ponsa va assegurar que “facilitarem la tornada [sic]” de l’art.

“Ja hem començat a fer-ho”, va afegir amb referència a l’enviament dilluns de 23 peces d’orfebreria litúrgica el Museu Diocesà de Barbastre. Resulta significatiu que en les seues declaracions al·ludís en tot moment al retorn de les obres, un terme històricament rebutjat des de Lleida, ja que les obres no tornen al seu lloc d’origen, parròquies oscenques que pertanyien al bisbat de Lleida, sinó que viatgen a un altre museu, a Barbastre.

Ponsa també va insistir a destacar que “el propietari” de les obres, el bisbat de Lleida, va anunciar la seua disposició a entregar-les per complir la justícia. “No seré jo qui em posi en contra del bisbe, Déu me’n guard! Puc entendre els seus motius i no hem de focalitzar la culpabilitat en el bisbat, però ens hauria agradat no trencar la unitat d’acció entre tots els patrons del Museu, estàvem conjurats per això, i no podem oposar-nos a la seua decisió”, va lamentar la presidenta del Consorci.

D’altra banda, tampoc va esmentar en cap moment que aquest vistiplau del bisbat com a dipositari de l’art religiós al Museu ja l’havien donat anteriors prelats de Lleida, tant Xavier Salinas com Joan Piris, quan el litigi es desenvolupava encara en les instàncies eclesiàstiques, però llavors sempre s’esgrimia la unitat de la col·lecció d’art, protegida per la llei de Patrimoni de Catalunya.

Sigui com sigui, per mirar de mitigar la decepció, Ponsa va avançar que a començaments de març visitarà el Museu per presentar un nou projecte: “Ara esperem que marxi el que ha de marxar per explicar que vindrà una part de la col·lecció d’art del MNAC i també obres de la col·lecció de la Paeria que el Govern té en dipòsit.”

La consellera va comentar que “volem que el Museu continuï explicant l’art de la Franja tan bé com fins ara o millor. Potser també serà una manera de donar un impuls al museu. Crec que la ciutadania de Ponent estarà contenta i orgullosa del seu Museu, com ho ha estat sempre”.

Ponsa va posar de relleu “la responsabilitat cultural corporativa d’empreses i fundacions privades, que retornen cultura i art a la societat”. Això sí, no va passar pel Museu de Lleida. “Tinc la consciència tranquil·la. El director sap que ens té al seu costat, la meua presència física no té ara tanta importància”, va afirmar.

Les multes que reclamen des d’Aragó són un “desori”

Àngels Ponsa es va mossegar la llengua quan li van preguntar per les multes que el Govern d’Aragó va reclamar a la jutge de Barbastre que imposés al Consorci del Museu i al bisbat de Lleida per haver depassat el termini del 15 de febrer a entregar l’art en litigi. Simplement ho va qualificar de “desori” i va recordar que “tenim un calendari per al retorn, que farem bé, que no se’ns pugui dir que no fem les coses bé, no tant pel que puguin objectar des del Govern d’Aragó ni per respecte a la justícia, sinó que perquè l’art s’ho mereix i li donem el valor que té, una cosa que allà no es respecta”.

Val a destacar que, a la petició cursada dimarts per l’administració aragonesa per multar amb 500 euros diaris el retard, ahir també s’hi va sumar el mateix bisbat de Barbastre-Montsó, que va acudir al jutjat oscenc per sol·licitar sancions econòmiques per al Museu i la diòcesi lleidatana..

De visita per equipaments culturals de l’Urgell i la Noguera

La consellera va complir amb un intens programa de visites a diversos equipaments culturals de l’Urgell i la Noguera. A Agramunt va passar per l’Espai Guinovart i la Fundació Viladot-Lo Pardal, on va celebrar que s’estigui treballant en la celebració el 2022 de l’Any Viladot, “el centenari d’una figura rellevant de l’art i la literatura i per la seua aportació des del territori”. Posteriorment, va visitar l’espai artístic Planta de la Fundació Sorigué, a la Plana del Corb (Balaguer), i va culminar el trajecte a Bellpuig, al Convent de Sant Bartomeu.

tracking