Ponsa assegura que lluitaran “fins al final” pels béns

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, es va reunir ahir de forma telemàtica amb representants de la Plataforma d’Entitats Culturals de Lleida per assegurar-los que “estem disposats a arribar fins al final, fins al Tribunal Europeu de Drets Humans, per defensar l’art del Museu de Lleida. Cinc dies abans del previst primer viatge a Barbastre de les obres importants del litigi, Ponsa va voler donar la cara, encara que fos de forma virtual, davant de les entitats de la societat civil de Lleida que més s’han significat en els últims anys en defensa de la col·lecció d’art.

Davant de la sensació d’opacitat i falta de reaccions per l’ofensiva judicial, la consellera va reconèixer que “hem fallat pel que fa a la comunicació”. Això sí, tal com ja va fer la setmana passada, va insistir que la decisió del bisbe de Lleida –imputat al costat del Museu– d’entregar l’art en litigi “va desarmar la resta de patrons del Consorci”.

La portaveu de la Plataforma, Xus Llavero, va comentar que “des de les institucions del Consorci volien també evitar que es repetís la imatge del mes de desembre de l’any 2017 amb les obres de Sixena, amb la Guàrdia Civil al Museu.” .

Una de les entitats més crítiques amb la pobra reacció política, el Cercle d’Amics del Museu de Lleida, va assenyalar que “no volíem que la consellera es convertís en màrtir –recordant les imputacions per desobediència dels exconsellers Vila i Puig–, però tampoc que ella faci màrtirs d’altres, en al·lusió a l’acusació al bisbe Giménez d’accedir a l’execució provisional de la sentència. El vicepresident de l’entitat, Manel Larraga, va demanar de no culpar exclusivament el bisbe: “Si des del Cercle no hem criticat la consellera ni volem veure-la imputada, com podem condemnar així el bisbe?” En aquest sentit, tant Llavero com Larraga van recordar que la convocatòria per adjudicar el trasllat de l’art es va publicar abans que el bisbe manifestés la decisió d’entregar els béns.

Els dos també van reclamar a la consellera la màxima difusió del litigi a través dels mitjans públics de comunicació perquè “aquest és un problema que afecta el país i no només el Museu de Lleida”. “Què passarà més endavant amb reclamacions de Roda d’Isàvena, de Berbegal, del Tormillo, del MNAC, de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, etc.?”, es van preguntar davant d’una sentència judicial que “posa en risc també tots els museus catalans”.