LLIBRES NOVETAT
Carles Porta 'viatja' ara a Olot
El periodista i escriptor lleidatà reconstrueix el segrest de la farmacèutica Maria Àngels Feliu || La història completa des del punt de vista de la víctima
En ple èxit de la nova temporada del programa Crims de TV3, l’escriptor i periodista Carles Porta reconstrueix ara al seu nou llibre, La farmacèutica (La Campana, en castellà a Reservoir Books) el segrest més llarg d’Espanya per motius no terroristes, el de la farmacèutica d’Olot Maria Àngels Feliu, que va passar 492 dies “enterrada viva en un forat de la mida d’un armari”.
En una trobada telemàtica amb mitjans de comunicació, Porta va explicar ahir que, en certa manera, el cas, ple d’“errors policials i judicials”, continuarà viu amb la publicació de l’obra, que “ofereix per primera vegada la història completa des del punt de vista de la víctima, des de dins del seu cau”.
Porta va explicar que Feliu no ha volgut col·laborar en el llibre però tampoc ha demanat no publicar-lo
El llibre arranca recordant que el 20 de novembre del 1992 “va ser segrestada Maria Àngels Feliu Bassols, farmacèutica d’Olot. Aquella dona, mare de tres fills, va passar setze mesos sota terra, enterrada viva en un forat de la mida d’un armari. Va compartir el captiveri amb aranyes, formigues, rates, serps i humitat”.
Porta, autor d’obres d’èxit com Tor. Tretze cases i tres morts i Fago. Si et diuen que el teu germà és un assassí, ha rastrejat ara tot el que està relacionat amb el rapte, a partir del sumari i de tota la informació generada al llarg dels anys. Va reconèixer que ha mantingut diferents converses amb ella, però “no ha volgut col·laborar, no està contenta que es publiqui el llibre. És una persona fantàstica, amb un sentit del dret a la informació molt gran, però tampoc ha expressat rotundament que no el publiqui”.
El també guionista i director de cine (Segon Origen) va afirmar que es tracta d’un segrest que li “sona a tot el que tingui una certa edat”, que va acabar amb l’alliberament de Feliu el 27 de març del 1994, i del qual sospita que “ningú coneix la veritat, perquè encara hi ha moltes especulacions. Aquest és el punt de partida de l’obra”.
A parer seu, qui s’enfronti a aquestes pàgines viurà “una tragèdia amb personatges de comèdia, en la qual tot el que podia sortir malament va sortir malament”, i veurà reflectida la “ineptitud” dels segrestadors i “com els investigadors es van equivocar en tot”.