Sant Llorenç perd una Mare de Déu

Els fidels que van anar ahir a la tarda a missa a Sant Llorenç van descobrir amb tristesa que havia desaparegut la Mare de Déu de Saidí, l’emblemàtica escultura de pedra policromada del segle XIV que feia vuitanta anys que estava al culte en aquesta església de Lleida. Només quedava a la vista la peanya buida, al costat dret del presbiteri. Tècnics de l’empresa SIT Spain de transport d’obres d’art van traslladar l’escultura al matí fins al Museu de Lleida per empaquetar-la per al viatge que la portarà demà fins al Museu Diocesà de Barbastre.

No va ser l’únic que es van emportar del temple. A la llista dels 111 béns reclamats per la diòcesi aragonesa també figurava una altra escultura de pedra policromada de Saidí, un Sant Miquel de principis del XV, que fins ara lluia en una de les columnes de la nau central de Sant Llorenç. El rector de la parròquia, Francesc Xavier Jauset, va reconèixer que “és un dia trist, després de tants anys al culte, però imagino que a Barbastre ja les estan esperant amb candeletas, potser per arraconar-les en un museu”.

Jauset va afegir que “estudiarem si en aquest espai buit col·loquem la Mare de Déu de l’Esperança, que ara és al costat de l’altar de Santa Llúcia, o una altra peça adequada que pugui cedir el Museu”.

Per la seua banda, el delegat de patrimoni del bisbat d’Osca va anunciar ahir que, després de conèixer el procés de Barbastre, iniciaran pròximament el procediment legal per reclamar al Museu el frontal de Berbegal, la taula de Peralta de Alcofea i la façana d’El Tormillo que llueix a l’església de Sant Martí de Lleida.

El Consorci exhaurirà la via judicial fins a Europa per l’art

Després que el jutjat de Barbastre desestimés aquest divendres passat totes les al·legacions i recursos d’oposició a l’entrega provisional de les 111 obres del Museu de Lleida –de fet, aquell mateix dia ja es van traslladar una quarantena de peces amb camió–, el plenari de Consorci va reafirmar ahir en una reunió telemàtica “el compromís d’esgotar totes les instàncies judicials”, nacionals i internacionals, per defensar l’art en litigi amb Aragó i va continuar denunciant tant “la judicialització del patrimoni de la Franja custodiat al Museu de Lleida” com “la indefensió jurídica” provocada per les últimes resolucions.

En aquest sentit, Generalitat, Paeria, Diputació, consell del Segrià i bisbat van agrair el suport al Museu dels ciutadans, la societat civil i els col·lectius professionals i xarxes de museus de Catalunya.