Dos dels 111 béns lliurats a Barbastre pel Museu de Lleida no són originaris de les parròquies de la Franja

Dos dels 111 béns que el Museu de Lleida ha lliurat al de Barbastre – Montsó en virtut de l'execució provisional de la sentència de l'art sacre no serien de les parròquies de la Franja pel qual es va iniciar el litigi. Es tracta d'un sagrari de l'Escola de Pere Garcia de Benabarre, de la segona meitat del segle XV, originari de Vall-llebrerola, a Artesa de Segre, i un frontal d'altar del segle XVI que prové de la parròquia de Montagut, al Segrià. La part aragonesa va reclamar aquestes dos obres durant el judici celebrat al maig de 2019 i malgrat la declaració de la conservadora del Museu de Lleida per demostrar el seu origen lleidatà, la jutgessa no va acceptar l'argumentació i per tant s'han hagut d'entregar igualment.

Aragó va reclamar el sagrari d'Artesa de Segre perquè considera que prové de Benavent de Ribagorça. Aquest sagrari va estar a l'exposició permanent del Museu de Lleida molts anys fins que va ser substituït per una Mare de Déu provinent de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) i aleshores es va retirar per ser guarda't en dipòsit al mateix equipament.

De fet, a la documentació que ha facilitat el Museu de Lleida al de Barbastre – Montsó amb la relació i característiques de totes les obres que s'han lliurat, s'especifica que el sagrari en qüestió és originari de la Noguera i no d'una parròquia de la Franja. S'hi inclou la carta que el capellà de Vall-llebrola, Josep Lladonosa, va enviar al bisbe Messeguer l'any 1902 on l'informa que li envia el sagrari a canvi d'una campana per al nou campanar. El bisbe Messeguer va fer una anotació al marge de la mateixa carta on hi va posar textualment "Rebut. Se'ls envia una campana per a Vall-llebrola. Ha costat 298 pessetes".

El sagrari doncs, procedeix una parròquia catalana segons el Museu de Lleida, i la conservadora de l'equipament, Carme Berlabé, així ho va intentar justificar en la tesi doctoral 'Del Museu Diocesà al Museu de Lleida. Formació i legitimitat del seu patrimoni artístic'. Berlabé va declarar com a testimoni al judici per l'art sacre i va aportar documentació en què suposadament demostrava la procedència del sagrari, però la jutge va donar la raó a la part aragonesa, que deia que era de Benavent de Ribagorça.

Pel que fa a l'altra peça de procedència catalana, és el frontal d'altar del segle XVI de Montagut, al Segrià. Va ser una donació de la parròquia de Montagut però des del Bisbat de Barbastre – Montsó s'atribueix a Montanuy. Segons la tesi de la conservadora del Museu de Lleida, des del bisbat de Lleida en el moment de revisar els béns en litigi i concretar la seva procedència, es va detectar que l'adscripció a Montanuy en aquest frontal era un error que es va cometre immediatament després de la Guerra Civil a causa de la devolució dels béns artístics als seus propietaris legítims per part del Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional.