ESNOTICIA
El bisbe de Lleida recorda que l'art havia d'anar a parròquies i no a un local
El Cercle d'Amics del Museu reclama el pronunciament del Parlament per arribar fins a Europa || Ponsa diu que “les obres no es descatalogaran perquè tornaran”
Després de la picabaralla de comunicats creuats els últims dies entre la conselleria de Cultura i el bisbat de Lleida donant-se la culpa els uns als altres de l’entrega de les obres d’art, ahir tant la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, com el bisbe, Salvador Giménez, van mostrar de nou la seua “unitat” d’acció, un al costat de l’altre al Museu de Lleida aguantant el ruixat de crítiques a l’acte convocat pel Cercle d’Amics del Museu. Això sí, el prelat va ser dels que van parlar amb decisió i no va voler mossegar-se la llengua.
Estava molest perquè “s’han emportat de Sant Llorenç una Mare de Déu que era al culte per exhibir-la en un local on mai no havia estat”, amb referència a l’escultura gòtica originària de Saidí que portava a Lleida des del 1940. En aquest sentit, Giménez va recordar que “la sentència deia que s’havia de tornar les obres a les parròquies originàries i no a un local”, en aquest cas el Museu Diocesà de Barbastre.
També va carregar contra polítics i mitjans de comunicació aragonesos perquè “han dit que jo he fet travetes al procés, i m’ofèn que pensin que el bisbe Meseguer, del qual jo soc successor, era un diable i un lladre d’art. És una barbaritat perquè la realitat és que va ser una persona que només va procurar que aquestes obres no desapareguessin”.
Giménez va acabar qualificant tot aquest litigi d’“estranyíssim, com la petició ara de desmuntar la façana de Sant Martí Vell”, en al·lusió a la reclamació del municipi oscenc de Peralta d’Alcofea de l’antiga portada de l’ermita del Tormillo, que Meseguer va traslladar a Lleida quan aquell edifici ja estava en ruïna..
Per la seua part, la consellera de Cultura va assegurar que “les obres no es descatalogaran perquè creiem que tornaran” i, en aquest sentit, va descartar per complet qualsevol tipus de reproducció per substituir-les al Museu per les originals. Àngels Ponsa va esquivar les crítiques per assegurar que “hem treballat en la defensa de l’art des del primer dia”, encara que va reconèixer que “hem fallat en la comunicació”.
El vicepresident del Cercle d’Amics del Museu, Manel Larraga, va criticar aquest silenci dels responsables polítics de la pinacoteca i, encara que va reconèixer que “avui heu estat valents” per acudir a l’acte reivindicatiu, en tot aquest procés “ens heu fallat”, entre crits del públic proclamant “gràcies per res!”. L’acte va continuar amb la lectura d’un manifest en defensa del Museu de Lleida i per la recuperació d’aquestes obres.
El Cercle va reclamar d’aquesta manera impulsar reformes legislatives perquè les execucions provisionals sobre col·leccions d’art no s’executin amb la facilitat com ha aconseguit el Museu; va denunciar que, malgrat tractar-se de patrimoni català, el litigi es vegi com un assumpte local; i va demanar el pronunciament del Parlament per impulsar la via judicial fins a Europa..
Per una altra banda, l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va assegurar que “el combat per l’art no s’ha acabat”, encara que no es va mostrar optimista pel futur judicial del cas, almenys a Espanya. “No som ingenus, tot això no està deslligat dels casos en contra de la llibertat d’expressió o del que va passar ahir”, amb referència a la tornada a la presó de Lledoners dimarts dels presos de l’1 d’octubre. “Això obrirà la capsa de Pandora per a tots els museus del món”, va afegir. El president de la Diputació, Joan Talarn, també va manifestar que “ha estat un dia molt dur per a Lleida, un dia que no hauria d’haver arribat mai.”
“Per fi les obres són on han de ser”
El vicari general del bisbat de Barbastre-Montsó i director del Museu Diocesà, Ángel Noguero, i el conseller de Cultura del govern aragonès, Felipe Faci, van rebre ahir amb satisfacció el camió que va traslladar des de Lleida les últimes 41 peces del litigi de les parròquies de la Franja. “Per fi, podem dir que són on han de ser”, van remarcar tant Faci com Noguero.
Aquest va reconèixer que és “un dels millors dies” per al bisbat i el seu territori per l’arribada d’uns béns “que simbolitza que cada cosa ha de tornar al seu lloc”. Noguero, que no va descartar pròximament organitzar una petita exposició temporal, va informar que seguiran un protocol per poder adaptar les obres a la temperatura i humitat, per la qual cosa el seu desembalatge es produirà en els propers dies, quan es comprovarà el seu estat i si requereixen algun tipus de tractament.